La primera part de la Bíblia cristiana, l’Antic Testament, coincideix bàsicament amb la jueva. La componen 46 llibres escrits en diferents gèneres literaris (llibres històrics, profètics, poètics, narracions didàctiques i sapiencials) amb el propòsit de mostrar l’aliança de Déu amb el seu poble, el poble d’Israel.
EL PENTATEUC el formen els 5 primers llibres (Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi) que expliquen els orígens del món i de la humanitat, i narren l’inici i les primeres etapes de la Història de la Salvació.
GÈNESI.ORIGEN DEL MÓN I DE LA HUMANITAT.
El llibre del GÈNESI narra amb un estil figuratiu l’origen del món: Al principi, Déu va crear el cel i la terra, la llum, el firmament, les aigües i els continents. La vegetació, el sol i la lluna, els essers vius. Déu els beneí dient-los: Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu els cels, les aigües i la terra.
Déu creà l’home i la dona. Déu digué: fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres i que sotmeti tota la creació. Déu veié que tot el que havia fet era bo de debò i descansà el setè dia......
EL PECAT ORIGINAL. LLIBERTAT vs DESOBEDIÈNCIA
El Senyor –Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edèn i li va donar aquest manament: pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. Però no mengis de l’arbre del coneixement del be i del mal, perquè el dia que mengis, tingues per cert que moriràs.
La temptació. La serp va dir a la dona: Déu sap, que si un dia menjàveu de l’arbre del coneixement se us obririen els ulls i seríeu igual com déus, coneixeríeu el bé i el mal. La dona veient el fruit temptador el va collir i en menja, i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella.
La confessió. Després de menjar del fruit prohibit, es van adonar que anaven nus i es van tapar.... quan van sentir els passos del Senyor-Déu es van amagar. Per que ho has fet això?. La serp m’ha enganyat i n’he menjat...
La condemna. La terra serà maleïda per culpa teva, et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.
DÉU BUSCA L’HOME. DÉU D’ABRAHAM, D’ISAAC I DE JACOB
Déu va dir a Abraham (pastor d’una tribu de Irak): Vés-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Van sortir d’allà per anar al país de Canaan (Israel).
Déu va posar a prova Abraham i li digué: pren Isaac, el teu fill únic, i allà a dalt de la muntanya on jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust. Abraham es posà en camí, el fill preguntà: on es l’anyell per l’holocaust?, i Abraham contestà: Déu proveirà fill meu!. Quan agafà el ganivet per degollar el fill, un àngel del Senyor el va cridar del cel i el va aturar.
El Senyor digué a Abraham: ja que no m’has refusat el teu fill únic, faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora del mar.
PER REFLEXIONAR:
SOBRE LA CREACIÓ
Com descriu el Gènesi, Déu és el creador de l’univers.... com cal interpretar aquest relat figuratiu amb el que la ciència pot explicar?. Es contradiu amb la teoria del big bang?.
Com descriu el Gènesi, Déu és el creador de la vida a la terra... seria el principi vital de tot esser viu. Qué ens explica la ciència de l’origen de la vida?...elements bàsics....reaccions químiques.....
SOBRE LA HUMANITAT
S’ha volgut veure una incompatibilitat entre el relat del Gènesi sobre la creació de l’home per Déu i la teoria de l’evolució de les espècies de Darwing sobre que l’home és una espècie evolutiva que prové d’homínids antecessors....
L’home creat a imatge i semblança de Déu, amb intel·ligència i consciència per a que domini tota la creació.... En quin moment Déu interacciona amb l’home evolutiu?.... Un sol Adam?... Unes parelles d’homes? ....
SOBRE EL PECAT ORIGINAL
El pla de Déu sobre l’home, segons el Gènesi, era de que gaudís de tota la creació en el jardí de l’Eden, sense sofriment, sense mort......
La desobediència d’Adam, el pecat original, trastoca el pla de Déu per a l’home que el destinava a no morir, i el condemna a tenir una vida moridora tal com ara la coneixem.
Quan va succeir això?.... en quin moment de la història de l’home? Va ser un sol Adam el que va pecar?...
Existeix el pecat?..... És només una “invenció judeo-crisitiana” això del pecat original?.....
El càstig de Déu pel pecat de l’home, manifesta una enemistat per sempre?
Els cristians creiem que l’home fet a imatge i semblança de Déu, dotat d’una ànima espiritual i immortal, i dotat d’intel·ligència i voluntat.... gaudeix de llibertat, “signe privilegiat de la imatge divina”. (Catecisme 1703-1710)
L’home coneix la veu de Déu que l’empeny a fer el be i evitar el mal....però l’home, persuadit pel Maligne (el diable –àngel que desobeeix Déu-), ja des del començament de la història abusa de la seva llibertat.
“L’home està dividit en sí mateix. Per això tota la vida dels homes, individual i col·lectiva, es manifesta com una lluita, certament dramàtica, entre el be i el mal, entre la llum i les tenebres”.
DÉU CERCA L’HOME. S’AFILLA UN POBLE
Per què Déu escull un home, Abraham, i un poble, el jueu, en un moment determinat de la historia?
Per a què tenia que intervenir?. La intervenció de Déu en la història no atempta a la llibertat de l’home?
Els cristians creiem que Déu, que creà l’home per amor, no abandona la seva “creatura” tot i el seu pecat, i, arribat el temps, cerca l’home afillant-se un poble, el jueu, i envia el seu fill Jesucrist, que mor i ressuscita per nosaltres per retornar a l’home al pla de Déu.
També creiem que la intervenció de Déu en la història de la humanitat, és una intervenció que en tot moment respecta la llibertat humana. No es manifesta d’una manera aclaparadora i constant de tal manera que l’home no tingués més remei que reconèixer-se creatura.
APÈNDIX:
HISTÒRIA DEL POBLE JUEU
PERIODE BIBLIC (1800 AC-538 AC).
La història jueva comença en la primera meitat del segon mil·lenni AC, amb els Patriarques: Abraham, el seu fill Isaac i el seu net Jacob. Un període de sequera i fam es va començar a estendre, i això forçà a Jacob i el seus fills - els avantpassats de les 12 tribus d’Israel – a emigrar a Egipte, on els seus descendents foren esclavitzats. Passats alguns segles, Moisés va treure a la seva gent d’aquest país - de l’ esclavitud a la llibertat - i els guià de tornada a la Terra de Israel. Durant 40 anys van travessar el desert del Sinaí, on es van forjar com a nació i van rebre la Llei de Moisés, que inclou els Deu Manaments, que dona forma i contingut a la fe monoteista del seus patriarques ancestrals.
Sota el comandament de Josué, les tribus israelites conqueriren la terra, es van assentar en ella, unint-se especialment en temps d’amenaces exteriors, durant el lideratge dels anomenats Jutges. Es va instituir la monarquia sota Saúl ( 1020 AC); el seu successor, David, unificà les tribus i va convertir a Jerusalem en la capital de la nació ( 1000 AC). El fill de David, Salomó, transformà el regne en una emergent potencia comercial i construí en Jerusalem el temple al Déu únic d’Israel. Després de la mort de Salomó, el país es va dividir en dos regnes: Israel (capital: Samaria) i Judá (capital: Jerusalem) governats por reis jueus i exhortats pels Profetes cap a la justícia social i la observació de la Llei.
El regne d’ Israel fou envaït pels Assiris (722 AC) i el seu poble dispersat (les Deu Tribus Perdudes). Judá fou conquerida pels Babilonis (586 AC), els quals van destruir el Temple en Jerusalem i van deportà a la majoria de la població jueva a Babilònia.
PERIODES D’AUTOGOVERN (538 AC-60 AC).
Desprès de la caiguda del imperi babiloni en mans dels perses (538 AC), molts jueus retornaren a Judea, el Temple fou reconstruït en Jerusalem i es va restituir la vida jueva en el país. Durant els quatre sigles següents (538-168 AC) els jueus gaudiren de certa d’autonomia sota les dominacions persa i hel·lènica.
Des de l’any 60 AC el país, debilitat per una guerra civil, passà a estar sotmès a la dominació romana. (En aquest període va viure Jesús de Nazaret). En un intent per alliberar-se, els jueus van fer una sèrie d’insurreccions, que van culminar en la revolta de l’any 66 DC. Desprès de quatre anys de lluites intermitents, Roma va sotmetre a Judea, cremant el Segon Temple fins als fonaments i deportant a molts de los jueus fora del país (70 DC).
Durant diversos sigles, sota la hegemonia romana (70-313) i bizantina (313-636), la comunitat jueva en el país va seguir mantenint i desenvolupant les seves pròpies institucions jurídiques, educatives i culturals. Les lleis jueves, que s’ ocupen de tots els aspectes de la vida, foren codificades en la Mishná (segle II) i elaborades en el Talmud (segles III a V). Aquestes lleis unifiquen fins a dia d’avui als jueus observants.
Des de el segle VII en endavant, el país fou successivament governat per àrabs (636-1091), elèucides (1091-1099), creuats (1099-1291), mamelucs (1291-1516), turcs otomans (1517-1917) i els britànics (1918-1948). Fins a després de la II Guerra mundial no es crea l’actual estat d’Israel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario