TEMA 16. PASQUA DE RESURRECCIÓ

A la festivitat de la pasqua els jueus celebren l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte, el pas de l’esclavitud a la llibertat del poble d’Israel.

A la festivitat de la pasqua els cristians celebrem l’alliberament del pecat i de la mort, el pas de la mort a la vida per la resurrecció de Jesucrist.

EXPOSICIÓ:

El sepulcre buit (Jo 20, 1-10)

El diumenge, de matinada, quan encara era fosc, Maria Magdalena se'n va al sepulcre i veu la llosa retirada. Se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell qui Jesús estimava, i els diu: "S'han emportat del sepulcre el Senyor i no sabem on l'han posat."

Pere i l'altre deixeble van sortir, i quan arribaven al sepulcre els dos corrien alhora, però l'altre deixeble s'avançà corrent més de pressa que Pere i arribà el primer al sepulcre. S'ajupí per mirar i veié les faixes esteses, però no hi entrà. En això que hi arribà també Simó Pere, que el seguia, i entrà al sepulcre, i veié les faixes esteses i, a més, el sudari que havia estat sobre el seu cap, però no estava estès junt amb les faixes, sinó enrotllat en un lloc a part.

Llavors també hi entrà l'altre deixeble, el qui havia arribat primer al sepulcre; ho veié i cregué. Perquè fins llavors no havien entès que, segons l'Escriptura, ell havia de ressuscitar d'entre els morts. Després, els deixebles se'n tornaren a casa.

Amb els deixebles d'Emmaús (Ll 24, 13-35)

Aquell mateix dia, dos dels deixebles anaven de camí cap a un vilatge anomenat Emmaús, distant onze quilòmetres de Jerusalem. i parlaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre enraonaven i discutien, el mateix Jesús se'ls acostà i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.

I els preguntà : "De què parleu entre vosaltres tot caminant?" Llavors es van aturar, amb un posat tot trist, i un d'ells, que es deia Cleofàs, li va dir: "¿Ets tu l'únic foraster a Jerusalem que desconeix el que hi ha passat aquests dies?"

Els digué: "Què?" Ells li respongueren: "El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós de fets i de paraules davant Déu i davant de tot el poble; com els principals sacerdots i les nostres autoritats el van lliurar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres, però, confiàvem que ell seria el llibertador d'Israel, però amb tot això, ja som al tercer dia d'ençà que han ocorregut aquests fets.

Si bé és cert que algunes dones del nostre grup ens han intranquil·litzat; han anat de bon matí al sepulcre, i, no trobant-hi el seu cos, han tornat dient que fins i tot havien vist una aparició d'àngels que deien que ell és viu. També alguns dels nostres han anat al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist."

Ell els digué: "Oh, curts d'enteniment i indecisos de cor per a creure tot el que van anunciar el profetes! ¿Que potser no havia de patir tot això, el Crist, abans d'entrar a la seva glòria?" Llavors, començant per Moisès i seguint amb tots els profetes, els va anar interpretant el que es referia a ell en tota l'Escriptura.

Quan ja eren prop del vilatge on anaven, ell va fer veure que anava més lluny, però ells li van insistir dient-li: "Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar." I va entrar per quedar-se amb ells.

I quan es va posar amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell va desaparèixer. I es deien l'un a l'altre: "¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens explicava el sentit de les Escriptures?". En aquell mateix moment es van aixecar i se'n tornaren a Jerusalem...


Jesús s'apareix als deixebles (Ll 24,36-49)

Mentre parlaven d'això, Jesús es va plantar enmig d'ells i els digué: "La pau sigui amb vosaltres!". Es van espantar, i en la seva torbació es creien veure un esperit.

Ell els digué: "Per què us alarmeu? Per què us vénen aquests dubtes al cor?. Mireu les meves mans i els meus peus, que sóc jo en persona; palpeu, mireu, que un esperit no té carn ni ossos, com veieu que jo tinc." Dient això els ensenyava les mans i els peus...

Després els digué: "Quan encara era amb vosaltres, ja us vaig dir que calia que es complís tot el que hi ha escrit referent a mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms."... i els digué: "Així ho diu l'Escriptura, que el Crist patiria i ressuscitaria d'entre els morts el tercer dia, i que en el seu nom es predicaria el penediment per al perdó dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem.

Vosaltres en sou testimonis, de tot això. I jo faré venir damunt vostre la promesa del meu Pare. Vosaltres, doncs, quedeu-vos a la ciutat fins que hàgiu estat revestits del poder que ve de dalt."

La incredulitat de Tomàs (Jo 20, 24-31)

Tomàs, un dels Dotze, anomenat el Bessó, no era amb ells quan Jesús s'hi presentà. Els altres deixebles li deien: "Hem vist el Senyor!"

Però ell els responia: "Si no veig el senyal dels claus a les seves mans, i no toco amb el meu dit el forat dels claus, i no fico la mà en el seu costat, no ho creuré pas."

Vuit dies després els deixebles tornaven a ser a casa, i Tomàs era amb ells. Estant les portes tancades, Jesús s'hi presentà, es plantà al mig i digué: "Pau a vosaltres." Després diu a Tomàs: "Fica el teu dit aquí i mira les meves mans. Porta la teva mà i fica-la al meu costat, i no siguis més incrèdul, sigues creient." Tomàs respongué: "Senyor meu i Déu meu!"

Jesús li digué: "¿Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!"

Jesús s’apareix de nou a la vora del Llac (Joan21, 1-14)

Després d'això, Jesús encara es va manifestar als deixebles a la riba del llac de Tiberíades.
Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs l'anomenat el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i uns altres dos dels seus deixebles. Simó Pere els digué: "Me'n vaig a pescar." Li digueren: "Nosaltres també venim amb tu." Sortiren, doncs, i van pujar a la barca, però aquella nit no van pescar res.

Quan ja era de matinada, Jesús s'aturà a la riba, però els deixebles no s'adonaven que era ell.Jesús els digué: "Nois, no teniu res per a menjar?" Li respongueren: "No." Els digué: "Caleu la xarxa a estribord i pescareu." La hi van calar i no la podien aixecar de tant de peix com van agafar.

Aquell deixeble que Jesús estimava, digué a Pere: "És el Senyor." Quan Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cobrir amb la túnica, perquè anava mig nu, i es va llançar a l'aigua. Els altres deixebles hi van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa amb els peixos...

Quan van saltar a terra, van veure unes brases i un peix al damunt, i un pa. Jesús els digué: "Porteu alguns peixos dels que acabeu de pescar....veniu a esmorzar." A cap dels deixebles no se li acudí de preguntar-li: "Qui ets tu?", perquè ja sabien que era el Senyor.

Ve Jesús, pren el pa i els dona; i amb els peixos fa el mateix. Aquesta ja era la tercera vegada que Jesús es manifestava als deixebles, ressuscitat d'entre els morts.

L'ascensió de Jesús (Ll 24, 50-53)

Després se'ls endugué fins a prop de Betània, i alçant les seves mans els beneí. I, mentre els beneïa, se separà d'ells, portat amunt cap al cel.Ells es van prosternar, adorant-lo. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'alegria.I contínuament eren al temple lloant Déu.

PER REFLEXIONAR

PASQUA

La festa de Pasqua és cada any un esclat de vida nova, un cant d’alegria i un enfortiment de l’esperança. Ho és per l’Església sencera que canta l’Al·leluia en totes les celebracions pasquals. Ho és també pel poble fidel que s’alegra amb els cants populars d’aquests dies (caramelles).

El misteri central que celebrem és la resurrecció de Jesús. Aquell que fou clavat a la creu i morí condemnat ha tornat a la vida i ara viu per sempre. És el Ressuscitat. La resurrecció posa fi a l’abaixament i a la vida mortal de Jesús. És el començament de la vida nova i de l’inici del món nou que esperem, el que Déu té preparat des de la creació.

El triomf de la vida sobre la mort és causa d’admiració i d’alegria: la violència i la mort no són la última explicació de la història dels homes, perquè Déu no deixa abandonats els qui obren el bé. Jesús, l’innocent, el just per excel·lència ha estat ressuscitat. Aquesta és l’alegria dels qui han posat la seva confiança en Ell. La Pasqua ens recorda el pas de Jesús d’aquest món al Pare: fou mort però ara viu. La vida gloriosa és el terme feliç de la vida en aquest món.

Contemplant Jesús ressuscitat, l’esperança dels creients s’enforteix i s’amplia. Ell és el primer que ha ressuscitat, però després una multitud incomptable puja amb Ell a la presència de Déu.Aquesta certesa és el fonament de la nostra esperança i de la nostra alegria. També nosaltres passarem d’aquest món al Pare, el dia de la nostra Pasqua, per no morir mai més. Al·leluia.
(Bisbe de Solsona: Jaume Traserra a 8/4/2007)

LA RESURRECCIÓ

La resurrecció de Crist no es un fet històric evident, perquè la evidència es fa clara per si mateixa, per afirmar la Resurrecció del Senyor, la seva percepció certíssima, cal la mirada de la fe, calen els signes indicadors que Jesús es viu i li cal la claror adequada: “Ningú no pot dir que Jesús és el Senyor si no el mou l’Esperit Sant”. La resurrecció de Crist es fa evident per la fe.

La fe en la Resurrecció de Jesús equival a l’afirmació que Crist, crucificat amb la seva corporalitat, ara és viu en el Pare, amb una corporalitat gloriosa, tot i que és la corporalitat que identifica al Senyor. El seu cos gloriós conserva els senyals de la crucifixió.

El cos de Crist ressuscitat ara té condició de cos glorificat, ja que ha entrat en la glòria de Déu Pare, és a dir, en la seva divinitat: ha esdevingut cos celeste, incorruptible, glorificat i, en definitiva, cos espiritual. No pertany a l’esfera física o química d’aquest món, ni tampoc al seu espai i temps.

QUINS SÓN ELS SIGNES DE QUE CRIST ÉS VIU EN VISTA ALS APÓSTOLS I PRIMERS DEIXEBLES:

EL SEPULCRE BUIT
El sepulcre buit és simplement un signe prodigiós (un miracle)que ens indica que el lloc de Jesús no està entre els morts. La manca del seu cos en el sepulcre només es pot atribuir al robatori de persones interessades, o a una intervenció de dalt, un signe veritable, que fa passar al deixeble del “veure” al “creure”.

LES APARICIONS
Els signes o senyals per excel·lència de la Resurrecció del Senyor són les aparicions. Les aparicions, que indiquen una presència real i comunicativa de Crist amb els seus, no cal que siguin les evidències sensibles d’un cos físic. En algunes aparicions “els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo” (Lc 14,16).
Les aparicions no són ni miratges ni al·lucinacions. Que Crist “es deixa veure”, vol dir que la llum de l’Esperit que obre els ulls de la fe permet de veure i creure la nova corporalitat de Crist gloriós en signes escollits d’aquest món i a través d’aquest.

CONSEQÜENCIES DE LA RESURRECCIÓ
La comunitat dels deixebles de Crist, desorientada i atemorida per la crucifixió de Jesús, intentava comprendre el sentit dels esdeveniments. La presència de Jesús ressuscitat entre ells, els dona una immensa alegria, els desvetlla el sentit de tot el que havien escoltat del mestre, i els impulsa a proclamar la bona noticia als no creients. La força de l’Esperit Sant els impulsarà a donar testimoni de Jesús, fins i tot a donar la vida per la fe.

I AVUI....QUINS SÓN ELS SIGNES ACTUALS SEGONS ELS QUALS CRIST ÉS VIU:

- L’anunci de la comunitat apostòlica. L’impuls de l’Esperit Sant fa anunciar la bona noticia. La paraula predicada és el signe que promou la visió amb els ulls de la fe i el germen del qual brollen noves comunitats.

- Les Escriptures. És la paraula que procedeix de la fe apostòlica i tracta de desvetllar la fe dels oients.

- La comunitat reunida en la pregària, especialment quan celebra l’eucaristia. Comunitat formada per creients visibles que continuen la fe pasqual i preguen Déu a través de Crist.

- Els signes que procedeixen de la vida quotidiana. Signes de vida que ens predisposen a admetre un sentit positiu de l’existència, signes d’amor que senyalen que Jesús és viu. Cal copsar-los amb els ulls de la fe.

- El testimoni interior. La glòria i l’amor que han estat comunicats als nostres cors, són signes que organitza, il·lumina i vivifica l’Esperit Sant, que ens fa comprendre Crist i ens ajuda a seguir-lo, camí del pare i del seu Regne.

(Els paràgrafs anteriors tenen com a referència el Llibre “Qui és Jesús de Natzaret” de Mn.Rovira Belloso)

Del catecisme de l’Església Catòlica (655):

La Resurrecció del Crist és principi i font de la nostra resurrecció futura. En l’espera d’aquest acompliment, el Crist ressuscitat viu dins el cor dels fidels. En ell, els cristians “tasten els prodigis del món futur” i la seva vida és arrossegada per la del Crist al si de la vida divina, “perquè ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ressuscitat per ells.

¿I JO..... CREC EN LA RESURRECCIÓ?

Perquè Jesús ressuscitat es va aparèixer només a uns quants deixebles?....Crec que te a veure amb la llibertat que Déu dona a l’home per adherir-se a la fe, per creure sense haver vist.
Si als deixebles els va costar reconèixer Jesús glorificat... penso en què hagués passat si s’hagués aparegut a les autoritats del temps........ dirien potser que “és un que se li assembla”? ..... es convertirien?....

Quina vida ens te preparada el Senyor després de la mort?....

Té alguna repercussió en la meva vida el creure en la resurrecció?. ...

M’impulsa a viure una vida joiosa i esperançada?....

M’impulsa a proclamar la bona noticia?.....

TEMA 15. PASSIÓ I MORT DE JESUCRIST

EXPOSICIÓ: Seguint els misteris de dolor de la pregària del rosari:

L'Oració a l’hort de Getsemaní. (Lluc 22, 39-53)

Llavors va sortir i es dirigí, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. I el van seguir també els deixebles. En arribar al lloc els digué: "Pregueu perquè no entreu en temptació."
Llavors es distancià d'ells com a un tir de pedra, i, posat de genolls, pregava: "Pare, si vols, allunya de mi aquesta copa; però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva." Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava.

Sentint l'angoixa punyent pregava amb més intensitat, i la seva suor se li tornà com gotes de sang que queien a terra. Quan s'aixecà de la pregària, va anar cap a on eren els deixebles i els va trobar adormits, vençuts per la tristesa, i els digué: "Què feu dormint? Alceu-vos i pregueu per no entrar en temptació."

Encara parlava quan es va presentar una colla de gent, i l'anomenat Judes, un del grup dels Dotze, anava al davant i es va acostar a Jesús per besar-lo. Però Jesús li digué: "Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l'Home?".....

La Flagel.lació de Jesús. (Joan 18, 28-40. Joan 19, 1)

Aleshores van traslladar Jesús des de casa de Caifàs al Pretori. Ja era de matinada, i ells no van voler entrar al Pretori per no contaminar-se, i així poder celebrar la Pasqua. De manera que Pilat va sortir a fora i els preguntà: "Quina acusació porteu contra aquest home?" Li respongueren: "Si aquest no fos un malfactor no te l'hauríem portat."....

Pilat va tornar a entrar al Pretori, féu venir Jesús i li preguntà: "¿Ets tu el rei dels jueus?" Jesús respongué: "¿Això et surt de tu o ve d'altres que t'ho han dit de mi?" Respongué Pilat: "¿És que sóc jueu, jo? El teu poble i els principals sacerdots t'han lliurat a mi, què has fet?" Jesús respongué: "El meu regne no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, les meves tropes haurien lluitat perquè no fos lliurat als jueus. No, el meu regne no és pas d'aquí."

Li digué Pilat: "Així, doncs, ¿tu ets rei?" Jesús respongué: "Tu dius que jo sóc rei. Per aquest motiu jo he nascut i he vingut al món: per donar testimoniatge de la veritat. Tothom qui és de la veritat, escolta la meva veu." Pilat li fa: "I què és la veritat?" ........

Aleshores Pilat prengué Jesús i el va fer assotar.

El Coronament d’espines. (Joan 19, 3-16)

Els soldats van trenar una corona d'espines, la hi posaren al cap i el vestiren amb un mantell de porpra, i desfilant davant d'ell li deien: "Salve, rei dels jueus!" I el bufetejaven....
Jesús va sortir a fora portant la corona d'espines i el mantell de porpra. Pilat digué: "Aquí teniu l'home!"Quan els principals sacerdots i la guàrdia el van veure es van posar a cridar: "Crucifica'l! Crucifica'l!" ...... "Nosaltres tenim una Llei, i segons la nostra Llei ha de morir, perquè s'ha fet a si mateix Fill de Déu."

Quan Pilat va sentir això, va agafar encara més por. Va tornar a entrar al Pretori i preguntà a Jesús: "D'on ets tu?" Però Jesús no li va tornar resposta.....Llavors el deixà a les seves mans perquè el crucifiquessin.

Jesús porta la creu al coll. (Mateu 27, 31-33. Lluc 23, 27-28)

Acabada la burla, li van treure el mantell i, vestint-lo amb la seva roba, se'l van emportar per crucificar-lo.

Quan sortien, van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l'obligaren a portar-li la creu, fins a puig anomenat Gòlgota, és a dir, puig de la Calavera.

El seguia una munió de gent del poble i de dones que donaven mostres de dol i el planyien...... Jesús es va girar cap a elles i digué: "Filles de Jerusalem, no ploreu pas per mi; mes aviat ploreu per vosaltres i pels vostres fills....”

La Crucifixió de Jesús al Calvari. (Joan 19, 18-30. Lluc 23, 39-43)

Allà el van crucificar junt amb dos més, un a cada banda i Jesús al mig.
Un dels malfactors penjats l'injuriava dient: "No ets el Crist? Salva't a tu mateix i salva'ns a nosaltres."Però l'altre va contestar renyant-lo: "¿És que no tens temor de Déu, tot i que estàs en idèntica condemna? En nosaltres és ben justa, ja que rebem el que mereixen les nostres accions, però aquest no ha fet res de mal." I deia a Jesús: "Recorda't de mi quan arribis al teu Regne." Jesús li va contestar: "T'asseguro que avui seràs amb mi al paradís."

Pilat havia fet escriure un rètol que deia: "JESÚS EL NATZARÈ, EL REI DELS JUEUS", i el van posar sobre la creu. Prop de la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria de Cleofàs, i Maria Magdalena.Després d'això, sabent Jesús que ja s'havia consumat tot, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, digué: "Tinc set." ... van lligar una esponja a una branca d'hisop, i, xopant-la en el vinagre, la hi van acostar a la boca. Jesús, després de tastar el vinagre, digué: "Tot s'ha complert." I, decantant el cap, lliurà l'esperit.

El centurió que era davant seu, en veure de la manera que havia expirat, digué: "Veritablement, aquest home era fill de Déu." (Mc 15,39).....

Sepultura de Jesús (Joan 19, 38-42)

Després d'això, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús... va demanar permís a Pilat per endur-se el cos de Jesús, i Pilat li ho concedí. Prengueren, doncs, el cos de Jesús i l'amortallaren amb faixes impregnades del perfum, tal com és costum de sepultar entre els jueus.
En aquell indret on havia estat crucificat hi havia un hort, i a l'hort un sepulcre nou on encara no havien enterrat ningú. Com que era el dia dels preparatius de la Pasqua jueva i el sepulcre era allí mateix, van posar-hi Jesús.

VÍA CRUCIS
I. A muerte un juez cobarde te condena
II. tomas la cruz que yo te he preparado;
III. bajo su peso caes abrumado;
IV. viene tu Madre a compartir tu pena;
V. el Cirineo alivia tu condena;
VI. enjuga una mujer tu rostro amado;
VII. te ves de nuevo en tierra derribado:
VIII. y a las tristes con voz hablas serena;
IX. Rey del cielo, tercera vez caíste;
X. los vestidos te arranca el hombre impío;
XI. te clavan... ¡ay Jesús! ¡ay, Madre triste!,
XII. y mueres... ¡mueres Tú, que eres la Vida!;
XIII. en tu Madre te ponen, muerto, frío;
XIV. y en la tumba... ¡la muerte está vencida!

Señor mío y Dios mío,
Te pido, por tu Cruz, que yo me abrace
con la cruz que a tu amor darme le place.

PER REFLEXIONAR:

El Messies, el fill de Déu, acaba la seva vida amb una mort cruenta.....

¿quin significat té el seu sacrifici?.....

¿perquè havia de lliurar la seva vida?....

Jesús lliura la seva vida per eixugar el dolor del món que és absolutament universal i afecta a tots els homes que han nascut per a viure, però – situats com estan en la finitud i en la limitació física- són febles i abocats a la mort.

L’home no és un ésser per a la mort sinó per a la vida, però certament que hem de morir tots. Aquí hi ha un desequilibri antropològic cert: naixem per a viure i toquem la vida amb la punta dels dits, però no la posseïm pas. Quan més creativa i plena de possibilitats és la vida de la gent d’avui, hom és més procliu a la fragilitat de la depressió, quan aquestes possibilitats esdevenen frustrades, per la limitació i la mort.

El dolor s’estén per tot el món. El dolor en el món és causat per la limitació física – la malaltia-, per l’error (pecat de l’home) – la injustícia, la violència, la manca d’estimació- i per la mort. Tothom ha de morir, tot i que l’esser humà està fet per a la vida i per a l’amor. L’home està relativament feliç quan viu i estima (i és estimat), però mai no arriba a la plenitud pel triple fet de la limitació, de l’error i de la mort.

Es bo de pensar, que el Pare, Déu silenciós i amant, lliura el seu Fill estimat: et lliuraràs per amor fins a la fi. Ell, Jesús, que tenia la plenitud de la vida divina, en un gest de comprensió i solidaritat ha assolit la condició de limitació i d’insuficiència pròpia de tots els homes i dones d’aquest món, fins arribar a la mort.
Ens preguntem sobre el sentit del patiment i de la injustícia, i l’interpretem moltes vegades com si estiguéssim orfes en aquest món, o amb un Déu sord i mut. El designi de Déu no ha estar eradicar el dolor, el mal i la mort de la terra -cosa que hagués convençut fins al més incrèdul -, sinó que envia el seu Fill per amor a l’home, per desvetllar la seva naturalesa amorosa d’una manera inversemblant que busca respectar la seva llibertat.

Jesús refusat per les autoritats jueves...

¿Perquè havia de ser refusat si Jesús coneixia com era el veritable Déu del poble Jueu...si tenia un concepte adequat de la Llei, del Temple i del descans sabàtic?...
L’actitud de les autoritats jueves, “que tenien encegats els ulls de cor” (Jn 12,40), es elevada a designi diví: El Pare es complau en el seu Fill estimat, que per amor, dona totalment la seva vida divina i humana.
La Creu atraurà tota la humanitat, que dol i mor, cap a Jesús que l’aixecarà fins a convertir-la en “nova humanitat”.

¿Quins són els arguments de les autoritats jueves per demanar la condemna a mort de Jesús?

Un motiu teològic: essent un home “es feia Fill de Déu”, es feia “igual a Déu”: Jesús perdona els pecats, dona la salut als malalts, es fa Senyor del dissabte, fa obres prodigioses. Jesús té un concepte de la Llei molt peculiar perquè la Llei culmina i troba la perfecció en el mateix Crist. Té un concepte del dissabte com a regal de Déu que ens dóna el seu repòs. Jesús busca els més pobres, desvalguts i pecadors, difícil d’entendre per a les mentalitats inclinades a considerar els pecadors culpables i de cap manera aspirants als dons de Déu.

Tres motius polítics: Revolta el poble, prohibeix pagar tributs al Cèsar i fer-se Rei. Aquest arguments buscaven el vistiplau i la cobertura de l’autoritat romana, però no són els motius principals de la seva condemna. (El Governador Pilat no els trobava prou convincents per condemnar Jesús).

Tot el que és vell ha de cessar per tal que aparegui el que és nou....

El dolor, el pecat i la mort eren el fruit amargant de la humanitat vella constituïda pel món del paganisme que vivia sense Déu i sense esperança, i d’altra banda el poble de Déu atrapat per una interpretació de la Llei privada de llibertat i de sentit ple.
La Creu de Jesús és el darrer episodi del que és vell, i el primer episodi de la “nova humanitat”. Per Crist, Déu ens ha reconciliat amb Ell mateix. Els que viuen en Crist són una nova creació. En el seu Cos espiritual cabem tots. És la comunitat de la fe, l’esperança i l’amor sadollada per l’Esperit Sant.

(Els paràgrafs anteriors són un extracte del capítol 11 del llibre “Qui és Jesus de Natzaret” de Mn. Josep M. Rovira Belloso. Els següents paràgrafs són un extracte del Catecisme punts 599-625)

La creu, misteri de redempció universal

Jesús , el Servent just, lliura la seva vida en rescat de la humanitat, alliberant els homes de l’esclavitud del pecat, tal com havien anunciat els profetes en les escriptures.
“Heu estat rescatats de la vostra manera inútil de viure amb una sang preciosa, com la d’un anyell immaculat i innocent, el Crist, predestinat abans de la creació del món i manifestat al final del temps a causa de vosaltres” (1 Pe 1,18-20)

Lliurant el seu Fill pels nostres pecats, Déu manifesta que el seu designi sobre nosaltres és un designi d’amor benvolent: No son nosaltres qui hem estimat Déu, sinó que és Ell qui ens ha estimat i ha enviat el seu Fill. Aquest amor és sense exclusió, no vol que es perdi ningú i el Crist surt a buscar l’ovella perduda, el seu sacrifici abasta tota la humanitat : “no hi ha ni hi haurà cap home pel qual el Crist no hagi patit”.

Acceptant en el seu cor humà l’amor del Pare envers els homes, Jesús “els estimà fins a l’extrem”, “perquè ningú no té un amor més gran que aquell que dona la pròpia vida pels seus amics”. Així, en el sofriment i en la mort, la seva humanitat va esdevenir l’instrument lliure i perfecte del seu amor diví que vol la salut dels homes. Va acceptar lliurement la passió i la mort per amor al seu Pare i als homes que el Pare vol salvar: “Ningú no em pren la vida, sóc Jo qui la dono de mi mateix” (Jn 10,18).

Al darrer sopar Jesús anticipa l’ofrena de la seva vida

“Preneu i mengeu aquest pa que és el meu cos lliurat per vosaltres”... “Això és la meva sang, sang de l’aliança que serà vessada per a una multitud en remissió dels pecats”. L’Eucaristia que Jesucrist va instituir en aquell moment, serà el del seu sacrifici”.

La mort de Crist és a l’hora el sacrifici pasqual que realitza la salvació definitiva dels homes per “l’Anyell que pren sobre seu el pecat del món” i és el sacrifici de la Nova Aliança que torna a posar l’home en la comunió amb Déu reconciliant-lo amb Ell.

La Creu de Crist convida a tots els deixebles a “prendre la creu i seguir-lo”, perquè “ha sofert per nosaltres, i ens ha marcat el camí a fi que seguim les seves petjades”.......

Volem fer de cirineus i ajudar a portar la creu a Crist?.....

a Ell que la portà per tots nosaltres......

TEMA 14. COMIAT DE JESÚS

EXPOSICIÓ:

JESÚS RENTA ELS PEUS ALS DEIXEBLES (Joan 13)

Era la vigília de la festa de la Pasqua. Jesús, conscient que ja havia arribat l'hora de deixar aquest món i anar al Pare, ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà al màxim.... sabent Jesús que el Pare li ho havia posat tot a les mans i que de Déu provenia i a Déu retornava, s'alçà de taula, es va treure el mantell i, prenent una tovallola, se la va cenyir.

Després omplí el gibrell d'aigua i es posà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida....en acabar de rentar-los els peus, es posà el mantell, s'assegué a taula i els digué: "Compreneu això que us he fet?

Vosaltres m'anomeneu Mestre i Senyor, i teniu raó, perquè ho sóc. Ara bé, si jo, el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres heu de rentar-vos els peus els uns als altres; jo us he donat exemple perquè vosaltres feu el mateix que jo us he fet.

Us ho asseguro: un esclau no és més que el seu amo; ni el missatger no és més que el qui l'envia. Si compreneu aquestes coses i les compliu, sou benaurats....

Us ho ben asseguro: qui acull el qui jo envio, m'acull a mi; i el qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat."

UN NOU MANAMENT

Jesús digué: "Ara és glorificat el Fill de l'Home i Déu és glorificat en ell. I si Déu és glorificat en ell, també Déu el glorificarà en si mateix, i el glorificarà ben aviat. Fillets, em queda poc temps d'estar amb vosaltres. Em buscareu, però ara us dic el mateix que vaig dir als jueus: on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Igual com jo us he estimat, estimeu-vos també entre vosaltres. Si ho feu així, si us teniu amor els uns els altres, tothom s'adonarà que sou deixebles meus."

JESÚS, EL CAMI QUE PORTA AL PARE (Joan 14)

"Que el vostre cor no s'inquieti; confieu en Déu, confieu també en mi. A la casa del meu Pare hi ha moltes estances, si no fos així, ¿us hauria dit que vaig a preparar-vos-hi lloc?Si hi vaig i us hi preparo lloc, tornaré i us recolliré amb mi per tal que, on jo sóc, vosaltres també hi sigueu. I el camí que duu on jo vaig, ja el coneixeu.

"Tomàs li diu: "Senyor, si no sabem on vas, com podem conèixer el camí?"

Jesús li diu: "Jo sóc el camí, la veritat i la vida; ningú no arriba al Pare, si no és a través de mi.Si m'haguéssiu conegut, també hauríeu conegut el meu Pare. Des d'ara el coneixeu i l'heu vist."


LA PROMESA DE L’ESPERIT SANT

"Si m'estimeu, guardareu els meus manaments, i jo pregaré al Pare i us donarà un altre Consolador perquè estigui amb vosaltres per sempre més: l'Esperit de la Veritat. Aquest, el món no el pot rebre, perquè no el distingeix ni el coneix. Però vosaltres sí que el coneixeu, perquè és present entre vosaltres i està dins vostre...

Us he dit això estant encara amb vosaltres; però el Consolador, l'Esperit Sant, que el Pare enviarà en el meu nom, ell us ho ensenyarà tot i us recordarà tot el que jo us he dit. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por”...

JESÚS, EL CEP VERITABLE (Joan 15)

"Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Tota sarment meva que no dóna fruit, la talla; i tota la que dóna fruit, la neteja, a fi que en doni més. Vosaltres ja sou nets pel missatge que us he anunciat. Resteu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no resta en el cep no pot donar fruit per si sola, tampoc vosaltres, si no resteu en mi. Jo sóc el cep, vosaltres les sarments. Qui resta en mi i jo en ell, dóna fruit abundós, perquè sense mi no podeu fer res...

Jo us estimo com el Pare m'estima a mi; resteu en el meu amor. Si compliu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo he complert els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. Us he dit aquestes coses a fi que compartiu la meva alegria i tingueu una alegria plena.

El meu manament és que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat. Ningú no pot tenir un amor més gran que aquell qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics, si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap el que fa el seu amo. Us he anomenat amics, perquè us he fet conèixer tot el que he sentit del Pare.

No sou vosaltres els qui m'heu escollit, sinó que jo us he escollit a vosaltres i us he encarregat que aneu i doneu fruit, i que el vostre fruit sigui durador a fi que tot el que demaneu al Pare, en el meu nom, us ho concedeixi. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

PREGÀRIA DE JESÚS (Joan 17)

Després de dir això, Jesús alçà els ulls al cel i exclamà: "Pare, ha arribat l'hora. Glorifica el teu Fill per tal que el Fill et glorifiqui, d'acord amb l'autoritat que li has donat sobre tots els homes, per a donar la vida eterna a tots els qui li has confiat. Això és la vida eterna: que et coneguin a tu, l'únic Déu veritable, i aquell qui tu has enviat, Jesucrist”.... Jo no em quedo al món, perquè vinc a tu, però ells s'hi queden. Pare Sant, guarda en el teu nom els qui m'has donat, a fi que siguin u, com nosaltres...No prego solament per ells, sinó també pels qui creuran en mi per mitjà de la seva paraula.”

“Alceu-vos, marxem d'aquí”.......

PER REFLEXIONAR:

És el darrer sopar amb els deixebles, Jesús sent propera la seva hora...

... els renta els peus per mostrar-los que la humilitat és el camí per conèixer Déu i relacionar-se amb el germà.

...els deixa el nou manament: estimeu-vos els uns als altres com Jo us he estimat.

... Jesús és el camí que ens porta al Pare.. ¿si no sabem on vas...com poder saber el camí? Tomás el deixeble que amb sinceritat exposa els seus dubtes.....Jesús no l’aparta del seu costat....no tinguem por a qüestionar el que no entenem....

...Jesús promet l’Esperit Sant....i dona la pau... benaurats els pacificadors...

...Jesús el cep veritable....el sarment que roman en el cep dóna el fruit de la bondat i de l’estimació.

..Jesús prega pels deixebles.... i per tots els que creuran per mitjà de la seva paraula.

TEMA 13. EL PA DE VIDA

EXPOSICIÓ:

EL MANNÀ (Éxode 16, 1-15)

...era el dia quinzè del mes segon, després d’haver sortit de la terra d’Egipte....llavors, tota la congregació dels fills d’Israel va començar a murmurar contra Moisès i Aaron, al desert. “Ens heu dut en aquest desert per matar de fam tota aquesta generació.”

El Senyor digué a Moisès: “Mira, us faré ploure pa del cel per a vosaltres, i el poble sortirà a recollir cada dia la ració diària”... i l’endemà al matí hi havia una capa rosada al voltant del campament.I quan la capa de rosada es va esvair, damunt la superfície del desert hi havia una cosa menuda, granulada, semblant al gebre, sobre la terra.

En veure-ho, els fills d’Israel es deien els uns als altres: “Què es això?”, perquè no sabien què era. I Moisès els digué: “Aquest és el pa que el Senyor us dóna per aliment”.

MULTIPICACIÓ DELS PANS (Jo 6, 1-15)

Llavors, Jesús alçà els ulls i, veient la gran gentada que se li acostava, diu a Felip: "On podrem comprar pa per a donar-los menjar?" Això ho deia per provar-lo, perquè ell ja tenia pensat el que anava a fer. Felip li va contestar: "Ni amb dos-cents denaris de pa no en tindríem prou perquè a cadascú li'n toqués un bocí." Aleshores, un dels seus deixebles, Andreu, germà de Simó Pere, li diu:"Aquí hi ha un noi que té cinc pans d'ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?"

Jesús li digué: "Feu seure la gent." En aquell indret hi havia força herba. S'assegueren en nombre d'uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, i després de donar gràcies els repartí als qui estaven asseguts, i també els repartí els peixos. Els en donà tant com van voler. Quan van quedar satisfets, digué als seus deixebles: "Recolliu els trossos que han sobrat, a fi que no es perdi res."

Els van recollir, i van omplir dotze cistelles amb els trossos dels cinc pans d'ordi que van sobrar als qui havien menjat. Aquella gent, en veure el miracle que havia fet, deien: "Aquest sí que és el profeta que havia de venir al món."

JESÚS, EL PA DE VIDA (Jo 6, 22-59)

Jesús els respongué: "De debò us dic que em busqueu no perquè vau veure els miracles, sinó perquè heu menjat pa i us heu atipat. Cal que treballeu, però no pas pel menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que perdura fins a la vida eterna, que és el que us donarà el Fill de l'Home; perquè aquest és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell."

Llavors li preguntaren: "Què hem de fer per dur a terme les obres que Déu vol?" Jesús respongué: "L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell qui ell ha enviat." Li replicaren: "I tu, quin senyal presentes perquè el puguem veure i et creguem? Quines obres fas?....

Jesús els digué: "Jo sóc el pa de vida, qui ve a mi no tindrà fam; qui creu en mi no tindrà set mai més...Aquesta, doncs, és la voluntat del meu Pare: que tothom qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna; i jo el ressuscitaré el darrer dia."

“Us ho ben asseguro: el qui creu en mi té la vida eterna. Jo sóc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà al desert i van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel, per tal que el qui en mengi ja no mori. Jo sóc el pa vivent que ha baixat del cel; qui mengi d'aquest pa viurà per sempre, ja que el pa que jo donaré perquè el món visqui és la meva carn."


EL SANT SOPAR (Ll 22, 14-23; Mt 26, 26-30, Mc 14,22-26)

Quan va arribar l'hora, Jesús es va posar a taula amb els apòstols, i els digué: "Tenia gran desig de menjar aquest àpat pasqual amb vosaltres, abans del meu patir. Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que tingui l'acompliment en el Regne de Déu."

Llavors prengué una copa i, després de pronunciar l'acció de gràcies, hi afegí: "Preneu això i repartiu-ho entre vosaltres, perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que el Regne de Déu sigui establert." Després prengué pa, va pronunciar l'acció de gràcies, el va partir i els el donà tot dient: "Això és el meu cos, que es lliura per vosaltres. Feu això que és el meu memorial”. Havent sopat va fer el mateix amb la copa, tot dient: "Aquesta és la nova aliança en la meva sang, que es vessa per vosaltres...”


PER REFLEXIONAR:

(Catecisme 1333 i següents)
Els miracles de la multiplicació dels pans, quan el Senyor digué la benedicció, partí i distribuí els pans per mitjà dels seus deixebles per tal d’alimentar la gentada, prefiguren la sobreabundància d’aquest únic pa de la seva Eucaristia.

Al cor de la celebració de l’Eucaristia hi ha el pa i el vi que, per les paraules de Crist i per la invocació de l’Esperit Sant, esdevenen el Cos i la Sang de Crist. Fidel a l’ordre del Senyor l’Església continua fent, en memòria d’ell, fins al seu retorn gloriós, allò que Ell va fer la vigília de la seva Passió, d’aquesta manera el Crist es fa realment i misteriosament present.

( Mn.Rovira Belloso “Qui és Jesús de Natzaret”del capítol Fe i Eucaristia)

És poc dir memòria. Cal dir “memorial”. El sentit de memorial, no és el simple record d’un fet o d’una persona, sinó l’acció simbòlica que fa recordar allò que esdevingué en el Sopar i en la Creu. Fer memòria és actualitzar la realitat de Crist lliurat i glorificat.

Crist és “la Porta” que comunica el nivell escatològic –diví- amb el nivell de la comunitat reunida (els qui preguen). El cos de Crist gloriós, assumit a la dreta del Pare, és el menjar –el pa de vida- de la comunitat reunida en aquest món.

La nova aliança és l’acte de Déu que entra en amistat i comunió amb el seu poble, i amb cadascun dels seus membres. Celebrar l’Eucaristia equival a participar en el Banquet celeste, del qual és la imatge, i suposa per tant el regal de compartir la vida divina.

La caritat fraterna és la continuació exigida i impulsada per la celebració eucarística. El Pa de Vida és entregat per a la vida del mon; de tot l’home i de tots els homes. L’Església que celebra l’Eucaristia és i ha de ser la mateixa Església de l’amor fratern.

TEMA 12, EL PERDÓ

EXPOSICIÓ: L'ovella perduda (Ll 15, 1-7) Els recaptadors i els pecadors de tota mena se li acostaven per sentir-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei rondinaven i deien: "Aquest acull pecadors i menja amb ells." Llavors Jesús els proposà aquesta paràbola: "Si un de vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al despoblat i va a cercar la perduda fins que la troba?. I quan la troba, se la carrega a les espatlles, tot content, i quan arriba a casa fa venir els amics i els veïns i els diu: 'Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat l'ovella que se m'havia perdut.' Us dic que igualment en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es penedeixi que no pas per noranta-nou justos que no necessiten penedir-se." La dracma perduda (Ll 15, 8-10)

"O bé, si una dona té deu dracmes i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa buscant curosament fins que la troba? I quan la troba, fa venir les amigues i les veïnes i els diu: 'Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la dracma que havia perdut.' Us dic que així mateix hi ha alegria entre els àngels de Déu per un pecador que es penedeix".

El fill pròdig (Ll 15, 11-31)

I afegí encara: "Un home tenia dos fills. El més jove va dir al pare: 'Pare, dóna'm la part de l'herència que em pertoca.' Llavors els va repartir la hisenda. Pocs dies després, el fill petit, aplegant-ho tot, se'n va anar a una terra llunyana, i allà va malversar el seu patrimoni en una vida de disbauxa.

Quan ho havia malgastat tot, sobrevingué una fam tremenda en aquella terra, i ell va començar a passar gana. Llavors va anar a llogar-se a un dels propietaris d'aquell indret, que el va enviar als seus camps a guardar porcs. I hauria volgut atipar-se amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li donava res.

Llavors, reflexionant, es va dir a si mateix: 'Quants jornalers del meu pare tenen tot el pa que volen, i en canvi jo aquí em moro de fam! M'aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no sóc digne que em diguin fill teu; tracta'm com un de tants jornalers teus.' Es va aixecar i se'n va anar a trobar el seu pare.

Encara era ben lluny quan el seu pare el va veure venir, i, commogut, va córrer i se li va tirar al coll i el besà. Llavors el seu fill li digué: 'Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no sóc digne que em diguin fill teu'.

Però el pare va manar als seus criats: 'Porteu de seguida la roba millor i vestiu-lo, i poseu-li un anell a la mà i sandàlies als peus. Agafeu el vedell gras, mateu-lo i festegem-ho amb un banquet, perquè a-quest fill meu era mort i ha tornat a viure; s'havia perdut, i ha estat trobat.' I es van posar a celebrar-ho.

El fill gran era al camp, i de tornada, mentre s'acostava a la casa, va sentir la música i el ball, i, cridant un dels mossos, li preguntà què era allò. Aquest li digué: 'El teu germà ha tornat, i el teu pare ha fet matar el vedell gras, perquè l'ha recuperat sa i bo'.

Llavors s'enfurismà i no volia entrar, però el seu pare va sortir a persuadir-lo. Però ell va contestar al seu pare: 'Mira, tants anys com et serveixo sense haver desobeït mai una ordre teva, i mai no m'has donat ni un cabrit per fer un festí amb els meus amics; en canvi, quan ha vingut aquest fill teu, que s'ha cruspit els teus béns amb males dones, has fet matar per a ell el vedell gras.'

Ell li digué: 'Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és per a tu; però ara hem de festejar i celebrar que aquest germà teu, que era mort, ha tornat a viure; s'havia perdut i ha estat trobat'."

PER REFLEXIONAR:

LA CONVERSIÓ

Jesús crida a la conversió: “ S’ha acomplert el temps, i és a prop el Regne de Déu, convertiu-vos i creieu en la bona nova”.

¿De que ens hem de convertir?....

Per la fe en la Bona Nova i pel baptisme hom renuncia al mal i assoleix la salvació; és a dir, la remissió de tots els pecats i el do de la vida nova. Però la crida de Crist a la conversió continua ressonant en la vida del cristians..

Aquesta segona conversió és una tasca ininterrompuda, perquè el baptisme no ha suprimit la fragilitat i la feblesa humana, ni la inclinació al pecat. Portem la vida nova “en vasos de terrissa”..

DÉU ENS ASSISTEIX AMB LA SEVA GRÀCIA

En aquesta tasca, no estem sols, ens assisteix la gràcia de Déu i la seva misericòrdia que atreu als cors penedits i els ajuda a posar-se en camí i tornar a la casa del Pare. (Catecisme 1425-1440).

EL PROCÉS DEL PERDÓ

(un acte que requereix de la nostra voluntat, de l’ús de la nostra llibertat... i de la misericòrdia de Déu )

- El pecat del fill petit: “Va malversar el seu patrimoni en una vida de disbauxa”. Llibertat il·lusòria, abandonament de la casa paterna, misèria extrema, humiliació profunda....

- L’examen de consciencia: Reflexionant es va dir a si mateix......reflexió sobre els bens perduts..

- El penediment: “ja no sóc digne que em diguin fill teu”....

- El propòsit: “Aniré a trobar el meu pare”

- El perdó: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu....”

- La reconciliació: el seu pare el va veure venir...se li va tirar al coll i el besà.... festegem-ho amb un banquet....

El pecat del fill gran: “el pecat dels bons”. Vivia a casa del pare, sense viure el goig de la seva estimació, sense entendre que Déu és amor i sense entendre la dinàmica de la misericòrdia. Únicament el cor de Crist, que coneix la profunditat de l’amor del seu Pare, podia revelar-nos l’abisme de la seva misericòrdia.

LA TERCERA DERIVADA de la paràbola del fill pròdig:

En un primer pensament sobre la paràbola del fill pròdig busquem dins nostre allò que hi ha de “fill petit”, de rebel·lar-nos a l’autoritat, de trencar cadenes, de buscar horitzons de llibertat, de sensualitat, ......

En un segon estadi podem buscar que hi ha dins nostre del “fill gran”, aquell pensament fosc de frustració d’haver-se quedat a casa, de no subvertir l’autoritat, de pensar que a fora hi ha la realització personal i no ens hem atrevit....que no fem el que volem.......que no gaudim sent “bons”....

La tercera derivada que l’autor Henri Nouwen extreu en el seu llibre “El retorn del Fill pròdig”, és que madurant en el procés de la fe, hem de procurar ser com “el pare” per a aquelles persones que tenim al nostre entorn..... respectar, perdonar, acollir, consolar, reconciliar.... estimar els altres com ens estima Déu Pare.

TEMA 11. LA FE I LES PARABOLES

EXPOSICIÓ:

Paràboles sobre el Regne (Mt 13, 31-46)

Els proposà una altra paràbola: "El Regne del cel és com el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp. Tot i que és la més petita de totes les llavors, quan creix es fa més gran que les hortalisses i es converteix en un arbre, talment que els ocells del cel s'ajoquen a les seves branques."


"El Regne del cel ve a ser com aquell tresor amagat en un camp, que un home el descobreix i el torna a tapar. Tot content se'n va, ven tot el que té i compra aquell camp”.

“També el Regne del cel s'assembla a un comerciant que cerca perles fines; i quan n'ha trobada una de gran valor, se'n va, ven tot el que té i la compra”.

La paràbola del sembrador (Mc 4,1-20)(Mt 13,1-23 Lc 8,4-15)

"Escolteu: El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, part de la llavor va caure arran del camí, i vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en terreny pedregós, on gairebé no hi havia terra, i a causa de la poca fondària de la terra va brotar molt aviat; però en sortir el sol la recremà, i com que no tenia arrels es va assecar.

.

Una altra part va caure entre els cards, i quan els cards van créixer l'ofegaren; i no va donar gens de fruit. Unes altres llavors van caure en terra bona, i van anar pujant i creixent fins que van granar; van arribar a donar el trenta, el seixanta i fins el cent per u. Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti."

.

I els digué: "¿No compreneu aquesta paràbola? Com comprendreu, doncs, totes les altres? El sembrador va sembrant la paraula. Els uns són aquells d'arran del camí on és sembrada la paraula, però tot just l'han escoltada ve el Maligne i s'emporta la paraula sembrada en ells.

.

De manera semblant són els qui han rebut la sembra en terreny pedregós; en escoltar la paraula, l'acullen de seguida amb goig, però, com que no tenen arrels en ells mateixos, duren poc, i així que es presenta una dificultat o persecució per causa de la paraula, aviat sucumbeixen.

.

Uns altres són els qui han rebut la sembra entre els cards; aquests han escoltat la paraula, però els afanys per la vida, la seducció de la riquesa i les altres cobejances els van envaint, fins que ofeguen la paraula i la deixen estèril.

Hi ha aquells qui han rebut la sembra en bona terra; aquests escolten la paraula, l'accepten i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta i uns altres el cent per u."

.

Carta als Hebreus (capítol 11)

.

La fe és una garantia segura d'allò que s'espera, una prova de realitats que no es veuen; per la fe els avantpassats obtingueren l'aprovació. Per la fe comprenem que l'univers fou creat per la paraula de Déu, de manera que això que veiem no ha estat fet per una causa visible.

Per la fe, Abraham va obeir la crida de partir cap a la terra que havia de posseir en herència, i va sortir sense saber on anava.... Per la fe, Moisès, ja gran, va refusar el títol de fill de la filla del faraó... Per la fe, Rahab, la dona pública, no va morir amb el incrèduls, perquè havia acollit amistosament els exploradors.

Per tant també nosaltres, envoltats com estem per un núvol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se'ns arrapa, i correm amb constància la competició que se'ns proposa, amb la mirada fixa en l'autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, davant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.

.

PER REFLEXIONAR:

¿Qué és una paràbola?.

.

És una comparació, de dues coses anàlogues, semblants. És més que una metàfora, perquè la semblança que descobreix una metàfora és molt exterior. El valor religiós, filosòfic i místic de la paràbola es que la semblança assenyala realment el que passa en el Regne del Cel i en el cor de Déu. La clau interpretativa de les paràboles és Crist, els que les escolten sense la mirada interior de la fe, veuen sense veure-hi, veuen la superfície i no entenen la realitat veritable. (Mn. Rovira Belloso)

....... te a veure amb el respecte de Déu a la llibertat de l’home per acollir la fe.

¿Qué és la fe?

.

Amb la seva Revelació, Déu parla als homes com a amics seus, mogut pel seu gran amor, conversa amb ells i els convida a comunicar-se i estar-se amb ell. La resposta adequada a aquesta invitació és la fe.

Per la fe l’home sotmet del tot la intel·ligència i la voluntat a Déu. Amb tot el seu ésser, l’home dóna el seu assentiment a Déu Revelador. La sagrada Escriptura anomena “obediència de la fe” aquesta resposta de l’home a Déu que revela. (Catecisme 142, 143)

Maria: “Benaurada la qui ha cregut”

.

La verge Maria realitza de la manera més perfecta l’obediència de la fe. En la fe, Maria va acollir l’anunci i la promesa que li va dur l’àngel Gabriel. Va creure que “a Déu res no li és impossible”.

La fé és un do de Déu

.

Una virtut sobrenatural infosa per Déu en el cor de tots els homes. La gràcia de Déu ens prevé i ens ajuda per a moure el cor i convertir-lo a Déu, per obrir els ulls de la intel·ligència, respectant la llibertat de l’home, que dóna la resposta de la fe de forma voluntària.


Text de San Agustí (nat l’any 357 a una provincia africana de l’Imperi Romà) (Confesiones 10, 26, 37)

¡Tarde te amé, belleza infinita, tarde te amé,

tarde te ame belleza siempre antigua y siempre nueva!

Y supe, Señor que estabas en mi alma y yo estaba fuera,
así te buscaba mirando la belleza de lo creado.

.

¡Tarde te amé belleza infinita, tarde te ame,

tarde te ame belleza siempre antigua y siempre nueva!.

Señor tu me llamaste, tu voz a mi llegó, curando mi sordera
con tu luz brillaste cambiando mi ceguera en un resplandor,

¡Tarde te amé belleza infinita, tarde te ame ,

tarde te ame belleza siempre antigua y siempre nueva!.

Tu estabas conmigo, más yo buscaba fuera y no te encontraba,
era un prisionero de tus criaturas, lejos de Ti.

.

¡Tarde te amé belleza infinita, tarde te ame,

tarde te ame belleza siempre antigua y siempre nueva!.

Hasta mí, ha llegado el aroma de tu gracia, por fin respiré,
Señor yo te he buscado, siento hambre y sed, ansío tu paz.

.

¡Tarde te amé belleza infinita, tarde te ame,

tarde te ame belleza siempre antigua y siempre nueva!.

TEMA 10. ELS MIRACLES

EXPOSICIÓ:

Guarició d’un paralític (Ll 5, 17-26)

Un dia que ell estava ensenyant, hi havia també allí asseguts uns fariseus i uns mestres de la Llei vinguts de tots els pobles de la Galilea, de la Judea i de Jerusalem; Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts.

Amb això que uns homes que duien una llitera amb un paralític intentaven d'introduir-lo per posar-lo davant d'ell, i no trobant la manera de fer-ho a causa de la gentada, van pujar al terrat, i separant les rajoles el van baixar amb la llitera al mig, davant Jesús.

Ell, veient la seva fe, digué: "Home, et són perdonats els teus pecats."Els mestres de la Llei i els fariseus van començar a rondinar i deien: "Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar pecats, sinó únicament Déu?"

Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els respongué: "Què penseu dins vostre? Què és més fàcil, dir: Et són perdonats els pecats, o bé dir: Aixeca't i posa't a caminar?Doncs ara sabreu que el Fill de l'Home té autoritat a la terra de perdonar els pecats."

Llavors digué al paralític: "T'ho mano, alça't, carrega't la llitera i vés-te'n a casa."A l'instant s'alçà davant de tots, prengué la llitera on jeia i se'n va anar a casa seva lloant Déu.Tots es van quedar atònits, i donaven gràcies a Déu, plens de reverència, i deien: "Avui hem vist coses meravelloses."




La fe de l'home cec ( Ll 18, 35-43; Mt 20,29-34; Mc 10,46-52)

En això que van arribar prop de Jericó. Vora el camí hi havia assegut un cec que demanava almoina.En sentir que passava gent va preguntar què era allò. Li van dir que passava Jesús Natzarè.Llavors va cridar: "Jesús, Fill de David, apiada't de mi!".

Els qui anaven davant el renyaven per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: "Fill de David, apiada't de mi!. Jesús es va aturar i va manar que l'hi portessin.

Quan el tingué a prop li va preguntar:"Què vols que faci per tu?" Ell li va respondre: "Senyor, fes qui hi torni a veure."Jesús li digué: "Recobra la vista. La teva fe t'ha salvat."I a l'instant hi va veure, i el seguia beneint Déu. I tot el poble, en veure això, donava lloances a Déu.


Els sords hi senten i els muts parlen (Mc 7, 31-37)

Sortint una altra vegada de la regió de Tir, va passar per Sidó, cap al llac de Galilea, travessant la regió de Decàpolis. Li porten, llavors, un sord que parlava malament i li preguen que li imposi la mà.Jesús l'apartà de la gent, i a soles amb ell li posà els dits a les orelles i li tocà la llengua amb saliva.I, alçant la mirada al cel, sospirà i li digué: "Effatà!", és a dir: "Obre't!"

Aleshores se li obriren les orelles i se li destravà la llengua i parlava normalment.I els va manar que no ho diguessin a ningú. Però com més els comminava a no dir-ho més ho pregonaven. I en el súmmum de l'admiració deien: "Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin."

Resurrecció de Llàtzer (Jo 11, 17-44)

Quan Jesús hi arribà, es va trobar que ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre....
Marta digué a Jesús: "Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort. Però fins i tot ara, estic segura que Déu et concedirà qualsevol cosa que li demanis."Li digué Jesús: "El teu germà ressuscitarà." Marta li diu: "Ja sé que ressuscitarà en la resurrecció del darrer dia."Li digué Jesús: "Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà.

Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?".....Quan Maria va arribar on era Jesús i el veié, es va llençar als seus peus i li digué: "Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort." Jesús, en veure-la plorar, i els jueus que eren amb ella que també ploraven, es va commoure profundament i es contorbà, i preguntà: "On l'heu posat?" Li diuen: "Senyor, vine a veure-ho." Jesús plorà.Els jueus, aleshores, deien: "Mireu com l'estimava."Però alguns digueren: "Ell, que va obrir els ulls del cec, ¿no podia evitar que aquest morís?"

Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada amb una llosa.Jesús diu: "Traieu la llosa." Marta, la germana del difunt, li fa: "Senyor, deu fer fetor, perquè fa quatre dies que és mort." Jesús li diu: "No t'he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?"Llavors van treure la llosa, i Jesús alçà els ulls enlaire i digué: "Pare et dono gràcies perquè m'has escoltat. Jo sé que sempre m'escoltes, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que tu m'has enviat." Després d'això, cridà fort: "Llàtzer, surt a fora!"Aleshores, el difunt va sortir a fora, lligat de peus i mans amb benes i la cara embolcallada amb un sudari. Jesús els digué: "Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar."
PER REFLEXIONAR:

Paralítics, cecs, sords i muts... davant la injustícia, la desigualtat, la violència, el sofriment dels més febles....

Demanem al Senyor, que ens faci aixecar de la nostra llitera de la comoditat i de l’egoisme, ens doni llum per veure el germà, oïda per escoltar-lo i paraules per a consolar-lo.....

¿Qué és un miracle?

Un fet o un esdeveniment extraordinari, perceptible pels sentits humans, produït en un context religiós en el qual Déu actua i els beneficiats s’obren a Déu per la fe.

La possibilitat del miracle, per al creient, vol dir que Déu, lliure davant del que ha creat, pot produir una acció d’amor i misericòrdia que anticipi, en la història, el seu Regnat. Aquest fet o esdeveniment, el creient creu que es possible, tot i que és totalment gratuït, imprevisible i no manipulable.(aquesta és la diferència entre miracle i màgia). (Mn.Rovira Belloso.” Qui és Jesús de Natzaret”)

Nicodem dialogant amb Jesús: “Rabí, sabem que ets un mestre enviat per Déu, perquè ningú no podria fer aquest senyals prodigiosos que tu fas, si Déu no estigués amb ell” (Jo 3,2)

El significat dels miracles

Jesús de Natzaret és, en tant que personificació del Regne de Déu, el pas de frontera capaç d’establir una comunicació entre Déu i el món dels homes. L’Encarnació del Verb de Déu traspassa la frontera entre cel i terra i significa el fet admirable de l’entrada de Déu en l’àmbit de la corporalitat i el cosmos. Jesús enviat pel Pare significa que el Regne de Déu s’anticipa en el nostre món. Àdhuc el cosmos sencer resta esquitxat per la vida divina. La presència anticipada del Regne de Déu en el nostre món equival a una ràfega de vida eterna allà on Jesús es fa present i actua.

Hi ha un punt, i és el Crist, on la frontera entre cel i terra s’ha pogut fer practicable de manera gratuïta i extraordinària. Donant-se la possibilitat real dels miracles, com a esclats del Regne de Déu, a partir de la persona de Jesucrist. (Mn.Rovira Belloso.” Qui és Jesús de Natzaret”)

Els signes realitzats per Jesús testimonien que el Pare l’ha enviat. Conviden a creure en ell. Als qui s’adrecen a ell amb fe, els concedeix el que demanen. Deslliura a alguns homes dels mals terrenals, però no ha vingut a suprimir tots els mals d’aquest món, sinó a alliberar els homes de l’esclavitud més greu, la del pecat. (Catecisme 547-550).