TEMA 2. EL FET RELIGIÓS

EXPOSICIÓ:

L’HOME PREN CONSCIÈNCIA DEL SEU ENTORN I DE LA SEVA CONDICIÓ.

Animal racional, que pensa, l’home pren consciència de la seva realitat, és capaç de reconèixer el seu entorn, es capaç de crear i aprendre tècniques que milloren el seu dia-dia.

L’home racional, conviu amb els seus instints: gana, autodefensa, reproducció. I amb els seus sentiments, amor, odi, indiferència, alegria, tristesa, por.....

Des de que neix, viu associat amb altres, la mare primer de tot, es comunica amb els del seu entorn, jerarquia dins el grup......lideratge, acceptació, rebuig...

És capaç d’avaluar la transcendència dels seus actes, sap que hi han accions que poden beneficiar-lo i altres que poden perjudicar a altres. Justícia, solidaritat, egoisme, ... el be i el mal..... conceptes que ens posen en relació amb els altres.....

La seva racionalitat l’enfronta a les seves limitacions, el dolor, la malaltia, la mort.

La seva racionalitat el porta a preguntar-se sobre el sentit de la seva existència, la relació amb el seu entorn, la relació amb els altres homes, el pas del temps i la mort. A això se li podria dir el fet religiós.

HISTÒRIA DE LES RELIGIONS

Davant el fet religiós, els homes de les diferents èpoques han donat resposta de diferents maneres.

Religions que donen culte a la natura, la mare terra, el sol (Indis)...

Religions que tenen Divinitats zoomórfiques, amb temples i ritus molt lligats al poder del faraó (Egipte).
Déus fets a semblança dels homes i que sovint tenen comportaments peculiars (Déus grecs i romans).

Homes que en l’èxtasi del seu poder es creuen deus i es fan donar culte (alguns faraons i alguns emperadors).

Religions que practiquen una introspecció de l’home i un perfeccionament interior (Budisme).


Religions que creuen en un Déu únic, creador de l’Univers i de l’home (religions monoteistes).

Cadascuna d’elles intenta donar resposta al fet religiós i davant la mort tenen respostes diferents.

Per a unes la mort forma part del cicle de la natura, ....per a d’altres la mort és un viatge a una altra dimensió per a la que cal portar proveïments (ritus funeraris dels faraons),.... altres creuen en reencarnacions successives aquí a la terra, ....les religions monoteistes creuen en una vida després de la mort, en la que es viurà en el si del Creador.

Probablement en totes les èpoques moltes persones han viscut indiferents davant el fet religiós.

Unes potser perquè les necessitats vitals passaven al davant, poder alimentar-se, poder sobreviure.....

Altres com l’actual, en l’occident opulent, potser per l’excés de bens materials.......

PER PENSAR:

EL BE I EL MAL

Davant la desigual distribució de la riquesa, davant la violència, davant la injustícia, l’opressió, la manca de llibertat, la dominació, la guerra.... es pot dir que existeix el be i el mal?.

quina és la tendència natural de l’home?...... És l’home responsable dels seus actes?
és potser la societat, l’entorn, la educació, la responsable dels actes individuals? ......

Tenen els grups humans responsabilitats col·lectives ?......

Els cristians creiem que Déu ha fet lliure a l’home, i que com a responsable dels seus actes, te capacitat de fe el be i de fer el mal.

EL SOFRIMENT, LA MALATIA, LA MORT

Quina explicació té el sofriment, la malaltia, la mort?.....
Perquè tenim un cicle biològic que fineix?.....
La nostra naturalesa moridora és un broma pesada del Déu creador?....

Els Cristians creiem que la vinguda del Crist, Déu que intervé directament en la història de la humanitat, ve a donar resposta a aquestes i a altres preguntes, que més endavant es tractaran.


(la Vanguardia 21-9-2008 pag.2 editorial escrita pel Vicedirector).

“El paraíso posmoderno en el que vivimos apenas reserva un mínimo espacio de reflexión para la muerte. Esta asignatura pendiente cuya terrible evidencia esquivamos hasta que se ejecuta la sentencia. Dicen que las respuestas teológicas forman parte de un más allá caducado, como si fuera un miserable yogur.

Afrontamos la parca con indiferencia cuando siega la vida de desconocidos y con inmenso dolor cuando se cierne sobre seres próximos o queridos….. Somos tan impotentes ante ella, tan cobardes en el fondo, que sólo reconocemos nuestra condición efímera cuando la guadaña cercena nuestro ciclo vital…… Para los que quedamos vivos, en una ineludible lista de espera, resulta una experiencia de amarga digestión”.

(Catecisme de l’Església Catòlica 988-989-1012)
El Credo cristià culmina en la proclamació de la resurrecció dels morts a la fi del temps. Creiem fermament, i així ho esperem, que de la mateixa manera que el Crist va ressuscitar veritablement d’entre els morts i viu per sempre, així també, després de la mort, els justos viuran per sempre amb el Crist ressuscitat, el qual els ressuscitarà el darrer dia.

“La mort , Senyor, no destrueix la vida dels qui creuen en vós, tan sols la transforma; .....
i quan se’ls desfà la casa de l’estada terrenal..... en troben una altra d’eterna al cel”.

“I quan vinga aquella hora de temença

en què s'acluquin aquests ulls humans,

obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans

per contemplar la vostra faç immensa.

Sia'm la mort una major naixença!”

Autor: Joan Maragall.