ÈXODE .
El llibre de l’Èxode explica la sortida d’Egipte dels israelites guiats per Moisés, les primeres etapes del camí pel desert del Sinaí i l’aliança de Déu amb el seu poble.
MOISÉS. ALLIBERAMENT DE L’ESCLAVATGE D’EGIPTE.
A la muntanya de l’Horeb, en forma de bardissa que cremava i no es consumia, Déu s’aparegué a Moisès i li digué: He vist l’opressió del meu poble a Egipte, per això he baixat a alliberar-lo i portar-lo a un país que regalima llet i mel. T’envio al faraó, vés-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble. Amb el poder del meu braç us rescataré. Faré de vosaltres el meu poble i jo seré el vostre Déu.
La Pasqua. (La festa més important del jueus, on se rememora l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte).
El Senyor digué a Moisés i a Aaron: ”Preneu un anyell , un per cada casa, el degollareu al capvespre del dia 14. Després preneu la sang i poseu-ne als dos muntants i la llinda de la casa on us el menjareu.... Aquella nit travessaré el país d’Egipte i faré justícia contra els déus d’Egipte. Jo sóc el Senyor!. Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo com una festa de generació en generació”.
EL PAS DEL MAR ROIG.
El Senyor va dir a Moisés: “Ordena als israelites que es posin en marxa. I tú alça el teu bastó, estén la mà cap al mar i es partirà en dos, perquè els israelites passin a peu eixut pel mig del mar...” Els egipcis els van perseguir i van penetrar darrere d’ells al mig del mar, amb tots els cavalls dels faraó, els seus carros i els seus guerrers.
El Senyor digué a Moisés: “Estén la mà cap al mar, i que les aigües tornin sobre els egipcis, els seus carros i els seus guerrers”... Aquell dia el Senyor va salvar Israel de les mans d’Egipte.
ELS DEU MANAMENTS
A la muntanya del Sinaí, el tercer mes de la sortida d’Egipte, El Senyor cridà des de la muntanya a Moisés i li digué: “Si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles... sereu per a mi un reialme sacerdotal i una nació santa”.
“Puja a la Muntanya i estigues allí, que et donaré les taules de pedra, amb la Llei i els manaments que he escrit per a instruir als israelites” i Déu va donar al poble els deu manaments...
ELS PROFETESEls llibres profètics recullen els discursos i advertències constants dels profetes (enviats de Déu) al poble i als seus dirigents perquè no s’apartin dels camins de Déu. El profeta actua com a guardià de l’aliança, denuncia situacions i anuncia la salvació. Al segle VIII aC destaca el profeta ISAÏES.
L’ESPERA D’UN MESSIES
(Isaïes 7): “Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d’acabar la paciència del homes, que voleu acabar també la del meu Déu?. Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir Déu amb nosaltres).
(Isaïes 9): “El poble que caminava a la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als que vivien en temps tenebrós. Tu, Senyor, els has multiplicat, els has omplert d’una alegria immensa”.
(Jeremies 31): “Venen dies, ho dic jo el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d’Israel i el casal de Judà. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares, quan els vaig agafar per la mà i els vaig fer sortir d’Egipte, aquella aliança, ells la van trencar. L’aliança que jo pactaré serà aquesta: posaré la meva llei en el seu interior, l’escriure en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Perdonaré la seva culpa, no em recordaré més del seu pecat.”
PER REFLEXIONAR:
El poble escollit per Déu, pateix l’esclavatge a Egipte........ ¿com havia arribat a aquesta situació?... ¿Déu l’havia abandonat?...
Tot i els prodigis que fa Moisés... el Faraó, amb el cor endurit, no deixa marxar al poble d’Israel.......... De vegades volem senyals clares i manifestes de l’existència de Déu.... però si tenim el cor endurit, sabrem veure-les? ..... En els aconteixements de la vida, potser el Senyor se’ns manifesta.......
Els cristians celebrem la Pasqua, en la que celebrem la resurrecció del Senyor Jesús. Així com la pasqua jueva celebra l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte, la pasqua cristiana celebra l’alliberament de l’esclavatge del pecat i de la mort.....
En el pas del mar Roig el Senyor dona una senyal clara, manifesta, al poble d’Israel..... poc temps desprès, no arriba a tres mesos, aquest poble fabrica un vedell d’or per adorar un altre deu.......
¿Es la naturalesa humana, poc constant en el seu sentiment, en la seva fidelitat....?
Els deus manaments. L’aliança del Senyor amb el seu poble.
Els tres primers parlen de la relació de l’home amb Déu (1.Estimaràs Déu sobre totes les coses; 2.No prendràs el nom de Déu en va; 3.Santificaràs les festes).
Els altres parlen de la relació amb el pròxim (4.Honora pare i mare; 5.No matis; 6.No cometis adulteri; 7. No robis; 8.No acusis ningú falsament ni menteixis; 9.No consenteixis desitjos impurs;10.No desitgis els béns del pròxim)
“Mestre, ¿que puc fer per obtenir la vida eterna?” va preguntar el jove a Jesús, i Jesús li va respondre “Si vols entrar en la vida eterna, guarda els manaments”
“Mestre ¿quin és el més gran manament de la Llei?” li va preguntar un fariseu a Jesús, i Jesús li va respondre “Estima el Senyor , el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest és el primer manament el segon li és semblant: estima al altres com a tu mateix”.
Mitjançant els profetes, el Senyor prepara el seu poble per a la vinguda del Messies....
¿Quin tipus de salvador esperaven? ... ¿Quina mena de salvació esperaven?......¿ Esperaven un cabdill que els retornés la dominació terrenal?
“Després que en altres temps Déu havia parlat als pares molt sovint i de moltes maneres per mitjà dels profetes, aquest darrers dies en ha parlat a nosaltres per mitjà del Fill” (Carta als hebreus 1, 1-2).
El Crist, Fill de Déu fet home, és la paraula única, perfecta i indispensable del Pare. En el Crist, el Pare ens ho ha revelat tot. Així, doncs, el Crist és mitjancer d’una nova aliança, perquè ha mort en rescat dels pecats comesos sota la primera, així els que son cridats reben l’herència eterna que els havia estat promesa (Carta als hebreus 9,15).
No hay comentarios:
Publicar un comentario