TEMA 16. PASQUA DE RESURRECCIÓ

A la festivitat de la pasqua els jueus celebren l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte, el pas de l’esclavitud a la llibertat del poble d’Israel.

A la festivitat de la pasqua els cristians celebrem l’alliberament del pecat i de la mort, el pas de la mort a la vida per la resurrecció de Jesucrist.

EXPOSICIÓ:

El sepulcre buit (Jo 20, 1-10)

El diumenge, de matinada, quan encara era fosc, Maria Magdalena se'n va al sepulcre i veu la llosa retirada. Se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell qui Jesús estimava, i els diu: "S'han emportat del sepulcre el Senyor i no sabem on l'han posat."

Pere i l'altre deixeble van sortir, i quan arribaven al sepulcre els dos corrien alhora, però l'altre deixeble s'avançà corrent més de pressa que Pere i arribà el primer al sepulcre. S'ajupí per mirar i veié les faixes esteses, però no hi entrà. En això que hi arribà també Simó Pere, que el seguia, i entrà al sepulcre, i veié les faixes esteses i, a més, el sudari que havia estat sobre el seu cap, però no estava estès junt amb les faixes, sinó enrotllat en un lloc a part.

Llavors també hi entrà l'altre deixeble, el qui havia arribat primer al sepulcre; ho veié i cregué. Perquè fins llavors no havien entès que, segons l'Escriptura, ell havia de ressuscitar d'entre els morts. Després, els deixebles se'n tornaren a casa.

Amb els deixebles d'Emmaús (Ll 24, 13-35)

Aquell mateix dia, dos dels deixebles anaven de camí cap a un vilatge anomenat Emmaús, distant onze quilòmetres de Jerusalem. i parlaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre enraonaven i discutien, el mateix Jesús se'ls acostà i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.

I els preguntà : "De què parleu entre vosaltres tot caminant?" Llavors es van aturar, amb un posat tot trist, i un d'ells, que es deia Cleofàs, li va dir: "¿Ets tu l'únic foraster a Jerusalem que desconeix el que hi ha passat aquests dies?"

Els digué: "Què?" Ells li respongueren: "El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós de fets i de paraules davant Déu i davant de tot el poble; com els principals sacerdots i les nostres autoritats el van lliurar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres, però, confiàvem que ell seria el llibertador d'Israel, però amb tot això, ja som al tercer dia d'ençà que han ocorregut aquests fets.

Si bé és cert que algunes dones del nostre grup ens han intranquil·litzat; han anat de bon matí al sepulcre, i, no trobant-hi el seu cos, han tornat dient que fins i tot havien vist una aparició d'àngels que deien que ell és viu. També alguns dels nostres han anat al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist."

Ell els digué: "Oh, curts d'enteniment i indecisos de cor per a creure tot el que van anunciar el profetes! ¿Que potser no havia de patir tot això, el Crist, abans d'entrar a la seva glòria?" Llavors, començant per Moisès i seguint amb tots els profetes, els va anar interpretant el que es referia a ell en tota l'Escriptura.

Quan ja eren prop del vilatge on anaven, ell va fer veure que anava més lluny, però ells li van insistir dient-li: "Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar." I va entrar per quedar-se amb ells.

I quan es va posar amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell va desaparèixer. I es deien l'un a l'altre: "¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens explicava el sentit de les Escriptures?". En aquell mateix moment es van aixecar i se'n tornaren a Jerusalem...


Jesús s'apareix als deixebles (Ll 24,36-49)

Mentre parlaven d'això, Jesús es va plantar enmig d'ells i els digué: "La pau sigui amb vosaltres!". Es van espantar, i en la seva torbació es creien veure un esperit.

Ell els digué: "Per què us alarmeu? Per què us vénen aquests dubtes al cor?. Mireu les meves mans i els meus peus, que sóc jo en persona; palpeu, mireu, que un esperit no té carn ni ossos, com veieu que jo tinc." Dient això els ensenyava les mans i els peus...

Després els digué: "Quan encara era amb vosaltres, ja us vaig dir que calia que es complís tot el que hi ha escrit referent a mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms."... i els digué: "Així ho diu l'Escriptura, que el Crist patiria i ressuscitaria d'entre els morts el tercer dia, i que en el seu nom es predicaria el penediment per al perdó dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem.

Vosaltres en sou testimonis, de tot això. I jo faré venir damunt vostre la promesa del meu Pare. Vosaltres, doncs, quedeu-vos a la ciutat fins que hàgiu estat revestits del poder que ve de dalt."

La incredulitat de Tomàs (Jo 20, 24-31)

Tomàs, un dels Dotze, anomenat el Bessó, no era amb ells quan Jesús s'hi presentà. Els altres deixebles li deien: "Hem vist el Senyor!"

Però ell els responia: "Si no veig el senyal dels claus a les seves mans, i no toco amb el meu dit el forat dels claus, i no fico la mà en el seu costat, no ho creuré pas."

Vuit dies després els deixebles tornaven a ser a casa, i Tomàs era amb ells. Estant les portes tancades, Jesús s'hi presentà, es plantà al mig i digué: "Pau a vosaltres." Després diu a Tomàs: "Fica el teu dit aquí i mira les meves mans. Porta la teva mà i fica-la al meu costat, i no siguis més incrèdul, sigues creient." Tomàs respongué: "Senyor meu i Déu meu!"

Jesús li digué: "¿Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!"

Jesús s’apareix de nou a la vora del Llac (Joan21, 1-14)

Després d'això, Jesús encara es va manifestar als deixebles a la riba del llac de Tiberíades.
Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs l'anomenat el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i uns altres dos dels seus deixebles. Simó Pere els digué: "Me'n vaig a pescar." Li digueren: "Nosaltres també venim amb tu." Sortiren, doncs, i van pujar a la barca, però aquella nit no van pescar res.

Quan ja era de matinada, Jesús s'aturà a la riba, però els deixebles no s'adonaven que era ell.Jesús els digué: "Nois, no teniu res per a menjar?" Li respongueren: "No." Els digué: "Caleu la xarxa a estribord i pescareu." La hi van calar i no la podien aixecar de tant de peix com van agafar.

Aquell deixeble que Jesús estimava, digué a Pere: "És el Senyor." Quan Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cobrir amb la túnica, perquè anava mig nu, i es va llançar a l'aigua. Els altres deixebles hi van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa amb els peixos...

Quan van saltar a terra, van veure unes brases i un peix al damunt, i un pa. Jesús els digué: "Porteu alguns peixos dels que acabeu de pescar....veniu a esmorzar." A cap dels deixebles no se li acudí de preguntar-li: "Qui ets tu?", perquè ja sabien que era el Senyor.

Ve Jesús, pren el pa i els dona; i amb els peixos fa el mateix. Aquesta ja era la tercera vegada que Jesús es manifestava als deixebles, ressuscitat d'entre els morts.

L'ascensió de Jesús (Ll 24, 50-53)

Després se'ls endugué fins a prop de Betània, i alçant les seves mans els beneí. I, mentre els beneïa, se separà d'ells, portat amunt cap al cel.Ells es van prosternar, adorant-lo. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'alegria.I contínuament eren al temple lloant Déu.

PER REFLEXIONAR

PASQUA

La festa de Pasqua és cada any un esclat de vida nova, un cant d’alegria i un enfortiment de l’esperança. Ho és per l’Església sencera que canta l’Al·leluia en totes les celebracions pasquals. Ho és també pel poble fidel que s’alegra amb els cants populars d’aquests dies (caramelles).

El misteri central que celebrem és la resurrecció de Jesús. Aquell que fou clavat a la creu i morí condemnat ha tornat a la vida i ara viu per sempre. És el Ressuscitat. La resurrecció posa fi a l’abaixament i a la vida mortal de Jesús. És el començament de la vida nova i de l’inici del món nou que esperem, el que Déu té preparat des de la creació.

El triomf de la vida sobre la mort és causa d’admiració i d’alegria: la violència i la mort no són la última explicació de la història dels homes, perquè Déu no deixa abandonats els qui obren el bé. Jesús, l’innocent, el just per excel·lència ha estat ressuscitat. Aquesta és l’alegria dels qui han posat la seva confiança en Ell. La Pasqua ens recorda el pas de Jesús d’aquest món al Pare: fou mort però ara viu. La vida gloriosa és el terme feliç de la vida en aquest món.

Contemplant Jesús ressuscitat, l’esperança dels creients s’enforteix i s’amplia. Ell és el primer que ha ressuscitat, però després una multitud incomptable puja amb Ell a la presència de Déu.Aquesta certesa és el fonament de la nostra esperança i de la nostra alegria. També nosaltres passarem d’aquest món al Pare, el dia de la nostra Pasqua, per no morir mai més. Al·leluia.
(Bisbe de Solsona: Jaume Traserra a 8/4/2007)

LA RESURRECCIÓ

La resurrecció de Crist no es un fet històric evident, perquè la evidència es fa clara per si mateixa, per afirmar la Resurrecció del Senyor, la seva percepció certíssima, cal la mirada de la fe, calen els signes indicadors que Jesús es viu i li cal la claror adequada: “Ningú no pot dir que Jesús és el Senyor si no el mou l’Esperit Sant”. La resurrecció de Crist es fa evident per la fe.

La fe en la Resurrecció de Jesús equival a l’afirmació que Crist, crucificat amb la seva corporalitat, ara és viu en el Pare, amb una corporalitat gloriosa, tot i que és la corporalitat que identifica al Senyor. El seu cos gloriós conserva els senyals de la crucifixió.

El cos de Crist ressuscitat ara té condició de cos glorificat, ja que ha entrat en la glòria de Déu Pare, és a dir, en la seva divinitat: ha esdevingut cos celeste, incorruptible, glorificat i, en definitiva, cos espiritual. No pertany a l’esfera física o química d’aquest món, ni tampoc al seu espai i temps.

QUINS SÓN ELS SIGNES DE QUE CRIST ÉS VIU EN VISTA ALS APÓSTOLS I PRIMERS DEIXEBLES:

EL SEPULCRE BUIT
El sepulcre buit és simplement un signe prodigiós (un miracle)que ens indica que el lloc de Jesús no està entre els morts. La manca del seu cos en el sepulcre només es pot atribuir al robatori de persones interessades, o a una intervenció de dalt, un signe veritable, que fa passar al deixeble del “veure” al “creure”.

LES APARICIONS
Els signes o senyals per excel·lència de la Resurrecció del Senyor són les aparicions. Les aparicions, que indiquen una presència real i comunicativa de Crist amb els seus, no cal que siguin les evidències sensibles d’un cos físic. En algunes aparicions “els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo” (Lc 14,16).
Les aparicions no són ni miratges ni al·lucinacions. Que Crist “es deixa veure”, vol dir que la llum de l’Esperit que obre els ulls de la fe permet de veure i creure la nova corporalitat de Crist gloriós en signes escollits d’aquest món i a través d’aquest.

CONSEQÜENCIES DE LA RESURRECCIÓ
La comunitat dels deixebles de Crist, desorientada i atemorida per la crucifixió de Jesús, intentava comprendre el sentit dels esdeveniments. La presència de Jesús ressuscitat entre ells, els dona una immensa alegria, els desvetlla el sentit de tot el que havien escoltat del mestre, i els impulsa a proclamar la bona noticia als no creients. La força de l’Esperit Sant els impulsarà a donar testimoni de Jesús, fins i tot a donar la vida per la fe.

I AVUI....QUINS SÓN ELS SIGNES ACTUALS SEGONS ELS QUALS CRIST ÉS VIU:

- L’anunci de la comunitat apostòlica. L’impuls de l’Esperit Sant fa anunciar la bona noticia. La paraula predicada és el signe que promou la visió amb els ulls de la fe i el germen del qual brollen noves comunitats.

- Les Escriptures. És la paraula que procedeix de la fe apostòlica i tracta de desvetllar la fe dels oients.

- La comunitat reunida en la pregària, especialment quan celebra l’eucaristia. Comunitat formada per creients visibles que continuen la fe pasqual i preguen Déu a través de Crist.

- Els signes que procedeixen de la vida quotidiana. Signes de vida que ens predisposen a admetre un sentit positiu de l’existència, signes d’amor que senyalen que Jesús és viu. Cal copsar-los amb els ulls de la fe.

- El testimoni interior. La glòria i l’amor que han estat comunicats als nostres cors, són signes que organitza, il·lumina i vivifica l’Esperit Sant, que ens fa comprendre Crist i ens ajuda a seguir-lo, camí del pare i del seu Regne.

(Els paràgrafs anteriors tenen com a referència el Llibre “Qui és Jesús de Natzaret” de Mn.Rovira Belloso)

Del catecisme de l’Església Catòlica (655):

La Resurrecció del Crist és principi i font de la nostra resurrecció futura. En l’espera d’aquest acompliment, el Crist ressuscitat viu dins el cor dels fidels. En ell, els cristians “tasten els prodigis del món futur” i la seva vida és arrossegada per la del Crist al si de la vida divina, “perquè ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ressuscitat per ells.

¿I JO..... CREC EN LA RESURRECCIÓ?

Perquè Jesús ressuscitat es va aparèixer només a uns quants deixebles?....Crec que te a veure amb la llibertat que Déu dona a l’home per adherir-se a la fe, per creure sense haver vist.
Si als deixebles els va costar reconèixer Jesús glorificat... penso en què hagués passat si s’hagués aparegut a les autoritats del temps........ dirien potser que “és un que se li assembla”? ..... es convertirien?....

Quina vida ens te preparada el Senyor després de la mort?....

Té alguna repercussió en la meva vida el creure en la resurrecció?. ...

M’impulsa a viure una vida joiosa i esperançada?....

M’impulsa a proclamar la bona noticia?.....