TEMA 13. EL PA DE VIDA

EXPOSICIÓ:

EL MANNÀ (Éxode 16, 1-15)

...era el dia quinzè del mes segon, després d’haver sortit de la terra d’Egipte....llavors, tota la congregació dels fills d’Israel va començar a murmurar contra Moisès i Aaron, al desert. “Ens heu dut en aquest desert per matar de fam tota aquesta generació.”

El Senyor digué a Moisès: “Mira, us faré ploure pa del cel per a vosaltres, i el poble sortirà a recollir cada dia la ració diària”... i l’endemà al matí hi havia una capa rosada al voltant del campament.I quan la capa de rosada es va esvair, damunt la superfície del desert hi havia una cosa menuda, granulada, semblant al gebre, sobre la terra.

En veure-ho, els fills d’Israel es deien els uns als altres: “Què es això?”, perquè no sabien què era. I Moisès els digué: “Aquest és el pa que el Senyor us dóna per aliment”.

MULTIPICACIÓ DELS PANS (Jo 6, 1-15)

Llavors, Jesús alçà els ulls i, veient la gran gentada que se li acostava, diu a Felip: "On podrem comprar pa per a donar-los menjar?" Això ho deia per provar-lo, perquè ell ja tenia pensat el que anava a fer. Felip li va contestar: "Ni amb dos-cents denaris de pa no en tindríem prou perquè a cadascú li'n toqués un bocí." Aleshores, un dels seus deixebles, Andreu, germà de Simó Pere, li diu:"Aquí hi ha un noi que té cinc pans d'ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?"

Jesús li digué: "Feu seure la gent." En aquell indret hi havia força herba. S'assegueren en nombre d'uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, i després de donar gràcies els repartí als qui estaven asseguts, i també els repartí els peixos. Els en donà tant com van voler. Quan van quedar satisfets, digué als seus deixebles: "Recolliu els trossos que han sobrat, a fi que no es perdi res."

Els van recollir, i van omplir dotze cistelles amb els trossos dels cinc pans d'ordi que van sobrar als qui havien menjat. Aquella gent, en veure el miracle que havia fet, deien: "Aquest sí que és el profeta que havia de venir al món."

JESÚS, EL PA DE VIDA (Jo 6, 22-59)

Jesús els respongué: "De debò us dic que em busqueu no perquè vau veure els miracles, sinó perquè heu menjat pa i us heu atipat. Cal que treballeu, però no pas pel menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que perdura fins a la vida eterna, que és el que us donarà el Fill de l'Home; perquè aquest és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell."

Llavors li preguntaren: "Què hem de fer per dur a terme les obres que Déu vol?" Jesús respongué: "L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell qui ell ha enviat." Li replicaren: "I tu, quin senyal presentes perquè el puguem veure i et creguem? Quines obres fas?....

Jesús els digué: "Jo sóc el pa de vida, qui ve a mi no tindrà fam; qui creu en mi no tindrà set mai més...Aquesta, doncs, és la voluntat del meu Pare: que tothom qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna; i jo el ressuscitaré el darrer dia."

“Us ho ben asseguro: el qui creu en mi té la vida eterna. Jo sóc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà al desert i van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel, per tal que el qui en mengi ja no mori. Jo sóc el pa vivent que ha baixat del cel; qui mengi d'aquest pa viurà per sempre, ja que el pa que jo donaré perquè el món visqui és la meva carn."


EL SANT SOPAR (Ll 22, 14-23; Mt 26, 26-30, Mc 14,22-26)

Quan va arribar l'hora, Jesús es va posar a taula amb els apòstols, i els digué: "Tenia gran desig de menjar aquest àpat pasqual amb vosaltres, abans del meu patir. Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que tingui l'acompliment en el Regne de Déu."

Llavors prengué una copa i, després de pronunciar l'acció de gràcies, hi afegí: "Preneu això i repartiu-ho entre vosaltres, perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que el Regne de Déu sigui establert." Després prengué pa, va pronunciar l'acció de gràcies, el va partir i els el donà tot dient: "Això és el meu cos, que es lliura per vosaltres. Feu això que és el meu memorial”. Havent sopat va fer el mateix amb la copa, tot dient: "Aquesta és la nova aliança en la meva sang, que es vessa per vosaltres...”


PER REFLEXIONAR:

(Catecisme 1333 i següents)
Els miracles de la multiplicació dels pans, quan el Senyor digué la benedicció, partí i distribuí els pans per mitjà dels seus deixebles per tal d’alimentar la gentada, prefiguren la sobreabundància d’aquest únic pa de la seva Eucaristia.

Al cor de la celebració de l’Eucaristia hi ha el pa i el vi que, per les paraules de Crist i per la invocació de l’Esperit Sant, esdevenen el Cos i la Sang de Crist. Fidel a l’ordre del Senyor l’Església continua fent, en memòria d’ell, fins al seu retorn gloriós, allò que Ell va fer la vigília de la seva Passió, d’aquesta manera el Crist es fa realment i misteriosament present.

( Mn.Rovira Belloso “Qui és Jesús de Natzaret”del capítol Fe i Eucaristia)

És poc dir memòria. Cal dir “memorial”. El sentit de memorial, no és el simple record d’un fet o d’una persona, sinó l’acció simbòlica que fa recordar allò que esdevingué en el Sopar i en la Creu. Fer memòria és actualitzar la realitat de Crist lliurat i glorificat.

Crist és “la Porta” que comunica el nivell escatològic –diví- amb el nivell de la comunitat reunida (els qui preguen). El cos de Crist gloriós, assumit a la dreta del Pare, és el menjar –el pa de vida- de la comunitat reunida en aquest món.

La nova aliança és l’acte de Déu que entra en amistat i comunió amb el seu poble, i amb cadascun dels seus membres. Celebrar l’Eucaristia equival a participar en el Banquet celeste, del qual és la imatge, i suposa per tant el regal de compartir la vida divina.

La caritat fraterna és la continuació exigida i impulsada per la celebració eucarística. El Pa de Vida és entregat per a la vida del mon; de tot l’home i de tots els homes. L’Església que celebra l’Eucaristia és i ha de ser la mateixa Església de l’amor fratern.