TEMA 10. ELS MIRACLES

EXPOSICIÓ:

Guarició d’un paralític (Ll 5, 17-26)

Un dia que ell estava ensenyant, hi havia també allí asseguts uns fariseus i uns mestres de la Llei vinguts de tots els pobles de la Galilea, de la Judea i de Jerusalem; Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts.

Amb això que uns homes que duien una llitera amb un paralític intentaven d'introduir-lo per posar-lo davant d'ell, i no trobant la manera de fer-ho a causa de la gentada, van pujar al terrat, i separant les rajoles el van baixar amb la llitera al mig, davant Jesús.

Ell, veient la seva fe, digué: "Home, et són perdonats els teus pecats."Els mestres de la Llei i els fariseus van començar a rondinar i deien: "Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar pecats, sinó únicament Déu?"

Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els respongué: "Què penseu dins vostre? Què és més fàcil, dir: Et són perdonats els pecats, o bé dir: Aixeca't i posa't a caminar?Doncs ara sabreu que el Fill de l'Home té autoritat a la terra de perdonar els pecats."

Llavors digué al paralític: "T'ho mano, alça't, carrega't la llitera i vés-te'n a casa."A l'instant s'alçà davant de tots, prengué la llitera on jeia i se'n va anar a casa seva lloant Déu.Tots es van quedar atònits, i donaven gràcies a Déu, plens de reverència, i deien: "Avui hem vist coses meravelloses."




La fe de l'home cec ( Ll 18, 35-43; Mt 20,29-34; Mc 10,46-52)

En això que van arribar prop de Jericó. Vora el camí hi havia assegut un cec que demanava almoina.En sentir que passava gent va preguntar què era allò. Li van dir que passava Jesús Natzarè.Llavors va cridar: "Jesús, Fill de David, apiada't de mi!".

Els qui anaven davant el renyaven per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: "Fill de David, apiada't de mi!. Jesús es va aturar i va manar que l'hi portessin.

Quan el tingué a prop li va preguntar:"Què vols que faci per tu?" Ell li va respondre: "Senyor, fes qui hi torni a veure."Jesús li digué: "Recobra la vista. La teva fe t'ha salvat."I a l'instant hi va veure, i el seguia beneint Déu. I tot el poble, en veure això, donava lloances a Déu.


Els sords hi senten i els muts parlen (Mc 7, 31-37)

Sortint una altra vegada de la regió de Tir, va passar per Sidó, cap al llac de Galilea, travessant la regió de Decàpolis. Li porten, llavors, un sord que parlava malament i li preguen que li imposi la mà.Jesús l'apartà de la gent, i a soles amb ell li posà els dits a les orelles i li tocà la llengua amb saliva.I, alçant la mirada al cel, sospirà i li digué: "Effatà!", és a dir: "Obre't!"

Aleshores se li obriren les orelles i se li destravà la llengua i parlava normalment.I els va manar que no ho diguessin a ningú. Però com més els comminava a no dir-ho més ho pregonaven. I en el súmmum de l'admiració deien: "Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin."

Resurrecció de Llàtzer (Jo 11, 17-44)

Quan Jesús hi arribà, es va trobar que ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre....
Marta digué a Jesús: "Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort. Però fins i tot ara, estic segura que Déu et concedirà qualsevol cosa que li demanis."Li digué Jesús: "El teu germà ressuscitarà." Marta li diu: "Ja sé que ressuscitarà en la resurrecció del darrer dia."Li digué Jesús: "Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà.

Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?".....Quan Maria va arribar on era Jesús i el veié, es va llençar als seus peus i li digué: "Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort." Jesús, en veure-la plorar, i els jueus que eren amb ella que també ploraven, es va commoure profundament i es contorbà, i preguntà: "On l'heu posat?" Li diuen: "Senyor, vine a veure-ho." Jesús plorà.Els jueus, aleshores, deien: "Mireu com l'estimava."Però alguns digueren: "Ell, que va obrir els ulls del cec, ¿no podia evitar que aquest morís?"

Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada amb una llosa.Jesús diu: "Traieu la llosa." Marta, la germana del difunt, li fa: "Senyor, deu fer fetor, perquè fa quatre dies que és mort." Jesús li diu: "No t'he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?"Llavors van treure la llosa, i Jesús alçà els ulls enlaire i digué: "Pare et dono gràcies perquè m'has escoltat. Jo sé que sempre m'escoltes, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que tu m'has enviat." Després d'això, cridà fort: "Llàtzer, surt a fora!"Aleshores, el difunt va sortir a fora, lligat de peus i mans amb benes i la cara embolcallada amb un sudari. Jesús els digué: "Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar."
PER REFLEXIONAR:

Paralítics, cecs, sords i muts... davant la injustícia, la desigualtat, la violència, el sofriment dels més febles....

Demanem al Senyor, que ens faci aixecar de la nostra llitera de la comoditat i de l’egoisme, ens doni llum per veure el germà, oïda per escoltar-lo i paraules per a consolar-lo.....

¿Qué és un miracle?

Un fet o un esdeveniment extraordinari, perceptible pels sentits humans, produït en un context religiós en el qual Déu actua i els beneficiats s’obren a Déu per la fe.

La possibilitat del miracle, per al creient, vol dir que Déu, lliure davant del que ha creat, pot produir una acció d’amor i misericòrdia que anticipi, en la història, el seu Regnat. Aquest fet o esdeveniment, el creient creu que es possible, tot i que és totalment gratuït, imprevisible i no manipulable.(aquesta és la diferència entre miracle i màgia). (Mn.Rovira Belloso.” Qui és Jesús de Natzaret”)

Nicodem dialogant amb Jesús: “Rabí, sabem que ets un mestre enviat per Déu, perquè ningú no podria fer aquest senyals prodigiosos que tu fas, si Déu no estigués amb ell” (Jo 3,2)

El significat dels miracles

Jesús de Natzaret és, en tant que personificació del Regne de Déu, el pas de frontera capaç d’establir una comunicació entre Déu i el món dels homes. L’Encarnació del Verb de Déu traspassa la frontera entre cel i terra i significa el fet admirable de l’entrada de Déu en l’àmbit de la corporalitat i el cosmos. Jesús enviat pel Pare significa que el Regne de Déu s’anticipa en el nostre món. Àdhuc el cosmos sencer resta esquitxat per la vida divina. La presència anticipada del Regne de Déu en el nostre món equival a una ràfega de vida eterna allà on Jesús es fa present i actua.

Hi ha un punt, i és el Crist, on la frontera entre cel i terra s’ha pogut fer practicable de manera gratuïta i extraordinària. Donant-se la possibilitat real dels miracles, com a esclats del Regne de Déu, a partir de la persona de Jesucrist. (Mn.Rovira Belloso.” Qui és Jesús de Natzaret”)

Els signes realitzats per Jesús testimonien que el Pare l’ha enviat. Conviden a creure en ell. Als qui s’adrecen a ell amb fe, els concedeix el que demanen. Deslliura a alguns homes dels mals terrenals, però no ha vingut a suprimir tots els mals d’aquest món, sinó a alliberar els homes de l’esclavitud més greu, la del pecat. (Catecisme 547-550).