TEMA 12, EL PERDÓ

EXPOSICIÓ: L'ovella perduda (Ll 15, 1-7) Els recaptadors i els pecadors de tota mena se li acostaven per sentir-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei rondinaven i deien: "Aquest acull pecadors i menja amb ells." Llavors Jesús els proposà aquesta paràbola: "Si un de vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al despoblat i va a cercar la perduda fins que la troba?. I quan la troba, se la carrega a les espatlles, tot content, i quan arriba a casa fa venir els amics i els veïns i els diu: 'Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat l'ovella que se m'havia perdut.' Us dic que igualment en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es penedeixi que no pas per noranta-nou justos que no necessiten penedir-se." La dracma perduda (Ll 15, 8-10)

"O bé, si una dona té deu dracmes i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa buscant curosament fins que la troba? I quan la troba, fa venir les amigues i les veïnes i els diu: 'Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la dracma que havia perdut.' Us dic que així mateix hi ha alegria entre els àngels de Déu per un pecador que es penedeix".

El fill pròdig (Ll 15, 11-31)

I afegí encara: "Un home tenia dos fills. El més jove va dir al pare: 'Pare, dóna'm la part de l'herència que em pertoca.' Llavors els va repartir la hisenda. Pocs dies després, el fill petit, aplegant-ho tot, se'n va anar a una terra llunyana, i allà va malversar el seu patrimoni en una vida de disbauxa.

Quan ho havia malgastat tot, sobrevingué una fam tremenda en aquella terra, i ell va començar a passar gana. Llavors va anar a llogar-se a un dels propietaris d'aquell indret, que el va enviar als seus camps a guardar porcs. I hauria volgut atipar-se amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li donava res.

Llavors, reflexionant, es va dir a si mateix: 'Quants jornalers del meu pare tenen tot el pa que volen, i en canvi jo aquí em moro de fam! M'aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no sóc digne que em diguin fill teu; tracta'm com un de tants jornalers teus.' Es va aixecar i se'n va anar a trobar el seu pare.

Encara era ben lluny quan el seu pare el va veure venir, i, commogut, va córrer i se li va tirar al coll i el besà. Llavors el seu fill li digué: 'Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no sóc digne que em diguin fill teu'.

Però el pare va manar als seus criats: 'Porteu de seguida la roba millor i vestiu-lo, i poseu-li un anell a la mà i sandàlies als peus. Agafeu el vedell gras, mateu-lo i festegem-ho amb un banquet, perquè a-quest fill meu era mort i ha tornat a viure; s'havia perdut, i ha estat trobat.' I es van posar a celebrar-ho.

El fill gran era al camp, i de tornada, mentre s'acostava a la casa, va sentir la música i el ball, i, cridant un dels mossos, li preguntà què era allò. Aquest li digué: 'El teu germà ha tornat, i el teu pare ha fet matar el vedell gras, perquè l'ha recuperat sa i bo'.

Llavors s'enfurismà i no volia entrar, però el seu pare va sortir a persuadir-lo. Però ell va contestar al seu pare: 'Mira, tants anys com et serveixo sense haver desobeït mai una ordre teva, i mai no m'has donat ni un cabrit per fer un festí amb els meus amics; en canvi, quan ha vingut aquest fill teu, que s'ha cruspit els teus béns amb males dones, has fet matar per a ell el vedell gras.'

Ell li digué: 'Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és per a tu; però ara hem de festejar i celebrar que aquest germà teu, que era mort, ha tornat a viure; s'havia perdut i ha estat trobat'."

PER REFLEXIONAR:

LA CONVERSIÓ

Jesús crida a la conversió: “ S’ha acomplert el temps, i és a prop el Regne de Déu, convertiu-vos i creieu en la bona nova”.

¿De que ens hem de convertir?....

Per la fe en la Bona Nova i pel baptisme hom renuncia al mal i assoleix la salvació; és a dir, la remissió de tots els pecats i el do de la vida nova. Però la crida de Crist a la conversió continua ressonant en la vida del cristians..

Aquesta segona conversió és una tasca ininterrompuda, perquè el baptisme no ha suprimit la fragilitat i la feblesa humana, ni la inclinació al pecat. Portem la vida nova “en vasos de terrissa”..

DÉU ENS ASSISTEIX AMB LA SEVA GRÀCIA

En aquesta tasca, no estem sols, ens assisteix la gràcia de Déu i la seva misericòrdia que atreu als cors penedits i els ajuda a posar-se en camí i tornar a la casa del Pare. (Catecisme 1425-1440).

EL PROCÉS DEL PERDÓ

(un acte que requereix de la nostra voluntat, de l’ús de la nostra llibertat... i de la misericòrdia de Déu )

- El pecat del fill petit: “Va malversar el seu patrimoni en una vida de disbauxa”. Llibertat il·lusòria, abandonament de la casa paterna, misèria extrema, humiliació profunda....

- L’examen de consciencia: Reflexionant es va dir a si mateix......reflexió sobre els bens perduts..

- El penediment: “ja no sóc digne que em diguin fill teu”....

- El propòsit: “Aniré a trobar el meu pare”

- El perdó: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu....”

- La reconciliació: el seu pare el va veure venir...se li va tirar al coll i el besà.... festegem-ho amb un banquet....

El pecat del fill gran: “el pecat dels bons”. Vivia a casa del pare, sense viure el goig de la seva estimació, sense entendre que Déu és amor i sense entendre la dinàmica de la misericòrdia. Únicament el cor de Crist, que coneix la profunditat de l’amor del seu Pare, podia revelar-nos l’abisme de la seva misericòrdia.

LA TERCERA DERIVADA de la paràbola del fill pròdig:

En un primer pensament sobre la paràbola del fill pròdig busquem dins nostre allò que hi ha de “fill petit”, de rebel·lar-nos a l’autoritat, de trencar cadenes, de buscar horitzons de llibertat, de sensualitat, ......

En un segon estadi podem buscar que hi ha dins nostre del “fill gran”, aquell pensament fosc de frustració d’haver-se quedat a casa, de no subvertir l’autoritat, de pensar que a fora hi ha la realització personal i no ens hem atrevit....que no fem el que volem.......que no gaudim sent “bons”....

La tercera derivada que l’autor Henri Nouwen extreu en el seu llibre “El retorn del Fill pròdig”, és que madurant en el procés de la fe, hem de procurar ser com “el pare” per a aquelles persones que tenim al nostre entorn..... respectar, perdonar, acollir, consolar, reconciliar.... estimar els altres com ens estima Déu Pare.

TEMA 11. LA FE I LES PARABOLES

EXPOSICIÓ:

Paràboles sobre el Regne (Mt 13, 31-46)

Els proposà una altra paràbola: "El Regne del cel és com el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp. Tot i que és la més petita de totes les llavors, quan creix es fa més gran que les hortalisses i es converteix en un arbre, talment que els ocells del cel s'ajoquen a les seves branques."


"El Regne del cel ve a ser com aquell tresor amagat en un camp, que un home el descobreix i el torna a tapar. Tot content se'n va, ven tot el que té i compra aquell camp”.

“També el Regne del cel s'assembla a un comerciant que cerca perles fines; i quan n'ha trobada una de gran valor, se'n va, ven tot el que té i la compra”.

La paràbola del sembrador (Mc 4,1-20)(Mt 13,1-23 Lc 8,4-15)

"Escolteu: El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, part de la llavor va caure arran del camí, i vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en terreny pedregós, on gairebé no hi havia terra, i a causa de la poca fondària de la terra va brotar molt aviat; però en sortir el sol la recremà, i com que no tenia arrels es va assecar.

.

Una altra part va caure entre els cards, i quan els cards van créixer l'ofegaren; i no va donar gens de fruit. Unes altres llavors van caure en terra bona, i van anar pujant i creixent fins que van granar; van arribar a donar el trenta, el seixanta i fins el cent per u. Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti."

.

I els digué: "¿No compreneu aquesta paràbola? Com comprendreu, doncs, totes les altres? El sembrador va sembrant la paraula. Els uns són aquells d'arran del camí on és sembrada la paraula, però tot just l'han escoltada ve el Maligne i s'emporta la paraula sembrada en ells.

.

De manera semblant són els qui han rebut la sembra en terreny pedregós; en escoltar la paraula, l'acullen de seguida amb goig, però, com que no tenen arrels en ells mateixos, duren poc, i així que es presenta una dificultat o persecució per causa de la paraula, aviat sucumbeixen.

.

Uns altres són els qui han rebut la sembra entre els cards; aquests han escoltat la paraula, però els afanys per la vida, la seducció de la riquesa i les altres cobejances els van envaint, fins que ofeguen la paraula i la deixen estèril.

Hi ha aquells qui han rebut la sembra en bona terra; aquests escolten la paraula, l'accepten i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta i uns altres el cent per u."

.

Carta als Hebreus (capítol 11)

.

La fe és una garantia segura d'allò que s'espera, una prova de realitats que no es veuen; per la fe els avantpassats obtingueren l'aprovació. Per la fe comprenem que l'univers fou creat per la paraula de Déu, de manera que això que veiem no ha estat fet per una causa visible.

Per la fe, Abraham va obeir la crida de partir cap a la terra que havia de posseir en herència, i va sortir sense saber on anava.... Per la fe, Moisès, ja gran, va refusar el títol de fill de la filla del faraó... Per la fe, Rahab, la dona pública, no va morir amb el incrèduls, perquè havia acollit amistosament els exploradors.

Per tant també nosaltres, envoltats com estem per un núvol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se'ns arrapa, i correm amb constància la competició que se'ns proposa, amb la mirada fixa en l'autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, davant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.

.

PER REFLEXIONAR:

¿Qué és una paràbola?.

.

És una comparació, de dues coses anàlogues, semblants. És més que una metàfora, perquè la semblança que descobreix una metàfora és molt exterior. El valor religiós, filosòfic i místic de la paràbola es que la semblança assenyala realment el que passa en el Regne del Cel i en el cor de Déu. La clau interpretativa de les paràboles és Crist, els que les escolten sense la mirada interior de la fe, veuen sense veure-hi, veuen la superfície i no entenen la realitat veritable. (Mn. Rovira Belloso)

....... te a veure amb el respecte de Déu a la llibertat de l’home per acollir la fe.

¿Qué és la fe?

.

Amb la seva Revelació, Déu parla als homes com a amics seus, mogut pel seu gran amor, conversa amb ells i els convida a comunicar-se i estar-se amb ell. La resposta adequada a aquesta invitació és la fe.

Per la fe l’home sotmet del tot la intel·ligència i la voluntat a Déu. Amb tot el seu ésser, l’home dóna el seu assentiment a Déu Revelador. La sagrada Escriptura anomena “obediència de la fe” aquesta resposta de l’home a Déu que revela. (Catecisme 142, 143)

Maria: “Benaurada la qui ha cregut”

.

La verge Maria realitza de la manera més perfecta l’obediència de la fe. En la fe, Maria va acollir l’anunci i la promesa que li va dur l’àngel Gabriel. Va creure que “a Déu res no li és impossible”.

La fé és un do de Déu

.

Una virtut sobrenatural infosa per Déu en el cor de tots els homes. La gràcia de Déu ens prevé i ens ajuda per a moure el cor i convertir-lo a Déu, per obrir els ulls de la intel·ligència, respectant la llibertat de l’home, que dóna la resposta de la fe de forma voluntària.


Text de San Agustí (nat l’any 357 a una provincia africana de l’Imperi Romà) (Confesiones 10, 26, 37)

¡Tarde te amé, belleza infinita, tarde te amé,

tarde te ame belleza siempre antigua y siempre nueva!

Y supe, Señor que estabas en mi alma y yo estaba fuera,
así te buscaba mirando la belleza de lo creado.

.

¡Tarde te amé belleza infinita, tarde te ame,

tarde te ame belleza siempre antigua y siempre nueva!.

Señor tu me llamaste, tu voz a mi llegó, curando mi sordera
con tu luz brillaste cambiando mi ceguera en un resplandor,

¡Tarde te amé belleza infinita, tarde te ame ,

tarde te ame belleza siempre antigua y siempre nueva!.

Tu estabas conmigo, más yo buscaba fuera y no te encontraba,
era un prisionero de tus criaturas, lejos de Ti.

.

¡Tarde te amé belleza infinita, tarde te ame,

tarde te ame belleza siempre antigua y siempre nueva!.

Hasta mí, ha llegado el aroma de tu gracia, por fin respiré,
Señor yo te he buscado, siento hambre y sed, ansío tu paz.

.

¡Tarde te amé belleza infinita, tarde te ame,

tarde te ame belleza siempre antigua y siempre nueva!.

TEMA 10. ELS MIRACLES

EXPOSICIÓ:

Guarició d’un paralític (Ll 5, 17-26)

Un dia que ell estava ensenyant, hi havia també allí asseguts uns fariseus i uns mestres de la Llei vinguts de tots els pobles de la Galilea, de la Judea i de Jerusalem; Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts.

Amb això que uns homes que duien una llitera amb un paralític intentaven d'introduir-lo per posar-lo davant d'ell, i no trobant la manera de fer-ho a causa de la gentada, van pujar al terrat, i separant les rajoles el van baixar amb la llitera al mig, davant Jesús.

Ell, veient la seva fe, digué: "Home, et són perdonats els teus pecats."Els mestres de la Llei i els fariseus van començar a rondinar i deien: "Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar pecats, sinó únicament Déu?"

Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els respongué: "Què penseu dins vostre? Què és més fàcil, dir: Et són perdonats els pecats, o bé dir: Aixeca't i posa't a caminar?Doncs ara sabreu que el Fill de l'Home té autoritat a la terra de perdonar els pecats."

Llavors digué al paralític: "T'ho mano, alça't, carrega't la llitera i vés-te'n a casa."A l'instant s'alçà davant de tots, prengué la llitera on jeia i se'n va anar a casa seva lloant Déu.Tots es van quedar atònits, i donaven gràcies a Déu, plens de reverència, i deien: "Avui hem vist coses meravelloses."




La fe de l'home cec ( Ll 18, 35-43; Mt 20,29-34; Mc 10,46-52)

En això que van arribar prop de Jericó. Vora el camí hi havia assegut un cec que demanava almoina.En sentir que passava gent va preguntar què era allò. Li van dir que passava Jesús Natzarè.Llavors va cridar: "Jesús, Fill de David, apiada't de mi!".

Els qui anaven davant el renyaven per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: "Fill de David, apiada't de mi!. Jesús es va aturar i va manar que l'hi portessin.

Quan el tingué a prop li va preguntar:"Què vols que faci per tu?" Ell li va respondre: "Senyor, fes qui hi torni a veure."Jesús li digué: "Recobra la vista. La teva fe t'ha salvat."I a l'instant hi va veure, i el seguia beneint Déu. I tot el poble, en veure això, donava lloances a Déu.


Els sords hi senten i els muts parlen (Mc 7, 31-37)

Sortint una altra vegada de la regió de Tir, va passar per Sidó, cap al llac de Galilea, travessant la regió de Decàpolis. Li porten, llavors, un sord que parlava malament i li preguen que li imposi la mà.Jesús l'apartà de la gent, i a soles amb ell li posà els dits a les orelles i li tocà la llengua amb saliva.I, alçant la mirada al cel, sospirà i li digué: "Effatà!", és a dir: "Obre't!"

Aleshores se li obriren les orelles i se li destravà la llengua i parlava normalment.I els va manar que no ho diguessin a ningú. Però com més els comminava a no dir-ho més ho pregonaven. I en el súmmum de l'admiració deien: "Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin."

Resurrecció de Llàtzer (Jo 11, 17-44)

Quan Jesús hi arribà, es va trobar que ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre....
Marta digué a Jesús: "Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort. Però fins i tot ara, estic segura que Déu et concedirà qualsevol cosa que li demanis."Li digué Jesús: "El teu germà ressuscitarà." Marta li diu: "Ja sé que ressuscitarà en la resurrecció del darrer dia."Li digué Jesús: "Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà.

Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?".....Quan Maria va arribar on era Jesús i el veié, es va llençar als seus peus i li digué: "Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort." Jesús, en veure-la plorar, i els jueus que eren amb ella que també ploraven, es va commoure profundament i es contorbà, i preguntà: "On l'heu posat?" Li diuen: "Senyor, vine a veure-ho." Jesús plorà.Els jueus, aleshores, deien: "Mireu com l'estimava."Però alguns digueren: "Ell, que va obrir els ulls del cec, ¿no podia evitar que aquest morís?"

Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada amb una llosa.Jesús diu: "Traieu la llosa." Marta, la germana del difunt, li fa: "Senyor, deu fer fetor, perquè fa quatre dies que és mort." Jesús li diu: "No t'he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?"Llavors van treure la llosa, i Jesús alçà els ulls enlaire i digué: "Pare et dono gràcies perquè m'has escoltat. Jo sé que sempre m'escoltes, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que tu m'has enviat." Després d'això, cridà fort: "Llàtzer, surt a fora!"Aleshores, el difunt va sortir a fora, lligat de peus i mans amb benes i la cara embolcallada amb un sudari. Jesús els digué: "Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar."
PER REFLEXIONAR:

Paralítics, cecs, sords i muts... davant la injustícia, la desigualtat, la violència, el sofriment dels més febles....

Demanem al Senyor, que ens faci aixecar de la nostra llitera de la comoditat i de l’egoisme, ens doni llum per veure el germà, oïda per escoltar-lo i paraules per a consolar-lo.....

¿Qué és un miracle?

Un fet o un esdeveniment extraordinari, perceptible pels sentits humans, produït en un context religiós en el qual Déu actua i els beneficiats s’obren a Déu per la fe.

La possibilitat del miracle, per al creient, vol dir que Déu, lliure davant del que ha creat, pot produir una acció d’amor i misericòrdia que anticipi, en la història, el seu Regnat. Aquest fet o esdeveniment, el creient creu que es possible, tot i que és totalment gratuït, imprevisible i no manipulable.(aquesta és la diferència entre miracle i màgia). (Mn.Rovira Belloso.” Qui és Jesús de Natzaret”)

Nicodem dialogant amb Jesús: “Rabí, sabem que ets un mestre enviat per Déu, perquè ningú no podria fer aquest senyals prodigiosos que tu fas, si Déu no estigués amb ell” (Jo 3,2)

El significat dels miracles

Jesús de Natzaret és, en tant que personificació del Regne de Déu, el pas de frontera capaç d’establir una comunicació entre Déu i el món dels homes. L’Encarnació del Verb de Déu traspassa la frontera entre cel i terra i significa el fet admirable de l’entrada de Déu en l’àmbit de la corporalitat i el cosmos. Jesús enviat pel Pare significa que el Regne de Déu s’anticipa en el nostre món. Àdhuc el cosmos sencer resta esquitxat per la vida divina. La presència anticipada del Regne de Déu en el nostre món equival a una ràfega de vida eterna allà on Jesús es fa present i actua.

Hi ha un punt, i és el Crist, on la frontera entre cel i terra s’ha pogut fer practicable de manera gratuïta i extraordinària. Donant-se la possibilitat real dels miracles, com a esclats del Regne de Déu, a partir de la persona de Jesucrist. (Mn.Rovira Belloso.” Qui és Jesús de Natzaret”)

Els signes realitzats per Jesús testimonien que el Pare l’ha enviat. Conviden a creure en ell. Als qui s’adrecen a ell amb fe, els concedeix el que demanen. Deslliura a alguns homes dels mals terrenals, però no ha vingut a suprimir tots els mals d’aquest món, sinó a alliberar els homes de l’esclavitud més greu, la del pecat. (Catecisme 547-550).