TEMA 9. LA PREGÀRIA

EXPOSICIÓ:

JESÚS ENSENYA A PREGAR (Ll 11, 1-13)

Una vegada que Jesús pregava en un determinat lloc, en acabar, un dels seus deixebles li va dir: "Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus deixebles."
Llavors els digué: "Quan pregueu, digueu: Pare, que sigui santificat el teu nom; que vingui el teu Regne.Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia; i perdona'ns les nostres ofenses, perquè nosaltres també perdonem tots els qui ens ofenen, i no deixis que caiguem en la temptació."

...” i Jo us dic: Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè tot aquell qui demana, obté; qui busca, troba; i a qui truca, li obren. Que hi ha algun pare entre vosaltres que, si el fill li demana pa li doni potser una pedra? O bé, si li demana un peix, que li donarà una serp en comptes d'un peix? O bé, si demana un ou, que li donarà potser un escorpí?.

Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen."

PREGAR AMB CONFIANÇA (Mt 6, 25-34)

Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu; ni pel vostre cos, pensant amb què us vestireu. Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells?. Fixeu-vos en els lliris del camp, com creixen; no treballen ni filen; però us ben asseguro que ni Salomó, amb tota la seva sumptuositat, no es va poder vestir com un d'ells.

El vostre Pare celestial ja sap prou bé que en teniu necessitat. Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més. Per tant, no passeu ànsia per l'endemà, que l'endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.

PREGAR AMB SENCILLESA

..Tu, en canvi, quan preguis, entra dins la teva cambra, tanca la porta amb clau i ora al teu Pare, que és present en la intimitat; i el teu Pare, que veu en el secret, et recompensarà.Quan pregueu, eviteu de parlotejar com fan els pagans, creguts que a còpia de paraules es faran escoltar. No els imiteu, perquè Déu, el vostre Pare, ja sap el què necessiteu abans que li ho demaneu.(Mt 6, 6-8)

PREGAR AMB HUMILITAT

"Dos homes van pujar al temple a pregar. L'un era fariseu, i l'altre, recaptador d’impostos.El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: 'Oh Déu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, estafadors, injustos i adúlters, ni sóc tampoc com aquest recaptador; dejuno dues vegades a la setmana, i dono la desena part de tot el que guanyo.'El recaptador, en canvi, dret a distància, no gosava ni alçar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit tot dient: 'Oh Déu, apiada't de mi, que sóc un pecador!'Us dic que aquest va baixar a casa seva perdonat, i aquell altre no. Perquè tot aquell qui s'enalteix serà humiliat, i el qui s'humilia serà enaltit" (Ll 8, 10-14)
PREGAR EN COMUNITAT

Torno a assegurar-vos que si dos de vosaltres, aquí a la terra, es posen d'acord a demanar el que sigui, els serà concedit pel meu Pare celestial. Perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí sóc jo, enmig d'ells." (Mt.18,19-20)

PER REFLEXIONAR:

La pregària és tan necessària per a la vida espiritual del creient, com l’aigua ho es per a la vida d’una planta.....

Del Catecisme (punt 2558 i següents):

La pregària és un impuls del cor, és una simple mirada dirigida al cel, és un crit de reconeixement i d’amor tant en la prova com en l’alegria (Sta. Teresa de l’Infant Jesús).

.

La pregària és l’elevació de l’ànima a Déu o la petició a Déu dels bens convenients. La humilitat és la disposició per rebre gratuïtament el do de la pregària: l’home és un captaire de Déu. “Si sabessis el do de Déu i qui et demana aigua...”.
.

En la pregària el Crist surt a trobar tot ésser humà per donar-li l’agua viva. Primer és Jesús que té set, la seva petició ve de les profunditats de Déu que ens desitja. La pregària, ho sapiguem o no, és la trobada de la set de Déu i de la nostra.

.

La pregària és diàleg amb Déu, silenci amb Déu, treball amb Déu, és viure a la seva presència.... com el nen juga confiat quan sap que la mare està per casa, així el creient viu els afers diaris com qualsevol altre, però confiat en el Senyor, el seu actuar es converteix en pregària.

.

Com pregar:

.

Llegint la Bíblia, especialment els evangelis. Reflexionant sobre el que diu per aplicar-lo a la nostra vida.

.

Un llibre de l’antic testament que especialment serveix per pregar és el dels “Salms”. Els salms nodreixen i expressen la pregària del poble de Deu com a Assemblea. És pregària inseparablement personal i comunitària.

.

El Senyor és el meu pastor (Salm 23)

El Senyor és el meu pastor; no em manca res. Em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l’aigua, i allí em retorna. Em guia per camins segurs per amor del seu nom.......

.

La meva ànima té set de Déu (Salm 63)

Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco. Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta, assedegada, sense aigua..... L’amor que em teniu val més que la vida......

.

El Parenostre és la pregària que Jesús ens va ensenyar...

.

També podem pregar resant el sant rosari, recordem la vida de Jesús i demanem la intercessió de la Mare de Déu per aquelles intencions que li presentem.
.

La pregària de l’Angelus al migdia...... Les jaculatòries, son invocacions curtes, que ens ajuden a elevar el pensament a Déu: Déu meu siguem propici!.... Senyor meu i Déu meu!...

.

La pregària comunitària per excel·lència és la Eucaristia, la missa.
.

La pregària de les hores també anomenada la pregària de l’Església es pot resar personal o comunitàriament. Les pregàries més conegudes son : al matí “Laudes” a la tarda “Vespres”.

Un bon llibre de lectura també ens pot servir per pregar...

On pregar:

La pregària demana recolliment dels sentits, podem pregar a casa, o a l’Església. Un lloc privilegiat per a la pregària és el sagrari, davant Jesús eucaristia.

A la Missa els cristians ens reunim per pregar comunitàriament, escoltar la paraula de Déu i celebrar l’Eucaristia.

.

Quan preguem el nostre cor es transforma per la mateixa pregària i es fa més solidari, més capaç de treballar per la justícia i la pau, més esperançat de millorar l’esdevenidor. L’Esperit Sant que habita en el interior del cor ens ajuda a pregar....

TEMA 8. JESÚS FILL DE DEU

EXPOSICIÓ:

NÈIXER DE NOU. Diàleg amb Nicodem (dirigent religiós jueu, fariseu):

“Pots estar ben segur que el qui no neix de nou no pot veure el regne de Déu. Si un no neix de l'aigua i de l'Esperit no pot entrar en el regne de Déu.

Si quan us parlo de les coses terrenals no em creieu, com creureu quan us parli de les celestials? Ningú no ha pujat al cel, fora el qui ha baixat del cel: el Fill de l'Home.

I de la mateixa manera que Moisès va alçar la serp al desert, així cal que sigui alçat el Fill de l'Home, a fi que tot aquell qui creu en ell tingui vida eterna. Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna. Perquè Déu no va enviar el seu Fill al món per condemnar el món, sinó perquè el món se salvi per mitjà d'ell” (Joan 3, 1-17).

JESÚS I L’AIGUA VIVA (Diàleg amb la samaritana en el pou de Jacob):

“Com es que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?”
Jesús li respongué:
"Si coneguessis el do de Déu i qui és el qui et diu dóna'm de beure, series tu qui li'n demanaria, i ell et donaria aigua viva..... Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornaran a tenir set, però el qui begui de l'aigua que jo li donaré ja no tindrà set mai més, sinó que l'aigua que jo li donaré esdevindrà dintre seu un doll d'aigua que brollarà per a donar-li vida eterna.

Creu-me, dona, s'acosta l'hora que ni en aquesta muntanya ni a Jerusalem adorareu el Pare. Vosaltres adoreu el que no coneixeu; nosaltres adorem el que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s'acosta l'hora, més exactament, és ara mateix, que els qui realment són adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat; perquè aquesta mena d'adoradors és la que el Pare busca. Déu és esperit, i els qui l'adoren cal que l'adorin en esperit i en veritat”.

Li diu la dona: "Jo sé que el Messies ha de venir, és a dir, el Crist; quan vingui ens ho aclarirà tot."Jesús li diu: "Sóc jo; el qui et parla." (Jo 4, 9-26)

L’AUTORITAT DEL FILL
“Perquè així com el Pare fa alçar els morts i els dóna vida, també el Fill dóna vida a qui vol.el Pare no judica ningú, sinó que el dret de judicar l'ha donat al Fill, per tal que tothom honori el Fill igual com és honorat el Pare. Qui no honora el Fill tampoc no honora el Pare que l'ha enviat. Jo us ben asseguro que el qui escolta la meva paraula i creu en aquell qui m'ha enviat té la vida eterna i no quedarà sotmès a judici, sinó que ha passat de la mort a la vida.

Us puc assegurar del cert que ja arriba l'hora, i és ara, que els morts escoltaran la veu del Fill de Déu, i els qui l'hauran escoltada tindran vida. Perquè així com el Pare té la vida en si mateix, també ha donat al Fill que tingui la vida en si mateix. A més, li ha donat autoritat per a judicar, perquè ell és el Fill de l'Home. (Jo 5, 21-26)

JESÚS LLUM DEL MÓN
Una altra vegada, Jesús els tornà a parlar i els digué: "Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida” (Jo 8, 12)

JESÚS ALLIBERADOR
“Si persevereu en la meva paraula, sereu realment deixebles meus; coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures. És ben cert el que us dic: Tot aquell qui peca és esclau. I l'esclau no es queda perpètuament a la casa; el fill sí que s'hi queda per sempre. Per això, si el Fill us allibera, sereu realment lliures."
(Jo 8,31)

JESÚS EL BON PASTOR

"Us ho ben asseguro: Jo sóc la porta de les ovelles; tots els qui van venir abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se'ls van escoltar. Jo sóc la porta; el qui entra a través de mi se salvarà; podrà entrar i sortir, i trobarà pasturatges.

Jo sóc el bon pastor; el bon pastor dóna la seva vida per les ovelles.
Conec les meves ovelles, i les meves ovelles em coneixen a mi, de la mateixa manera el Pare em coneix i jo conec el Pare, i dono la meva vida per les ovelles.

Per fer això el Pare m'estima, perquè jo dono la meva vida per tal de tornar-la a prendre. Ningú no me la pren; és que jo la dono voluntàriament, tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del meu Pare.
Les meves ovelles reconeixen la meva veu; jo les conec i em segueixen. Jo els dono la vida eterna i mai no es perdran, ni ningú no les arrabassarà de la meva mà.Allò que el meu Pare m'ha confiat val més que tot, i ningú no pot arrabassar res de la mà del meu Pare.Jo i el meu Pare som u."


PER REFLEXIONAR:

Jesús proclama la seva filiació divina i perdona els pecats..... predica la bona nova i guareix els malalts.........
¿No és el fill de Josep, aquest? (Ll 4,22).... es pregunten amb incredulitat els seus veïns de Natzaret....
¿I vosaltres qui dieu que sóc jo? : Simó Pere va contestar: "Tu ets el Crist, el Fill del Déu Vivent."Llavors Jesús li va dir: "Feliç tu, Simó, fill de Jonàs, perquè això no t'ho ha revelat cap home, sinó el meu Pare del cel” (Mt 16,16).

¿Quina és aquesta aigua viva que dóna Jesús, quan dialoga amb la Samaritana?.....

L’aigua viva que Jesús dóna és el seu propi Esperit que habita en el cor de l’home i que Déu dona gratuïtament a tots aquells que la cerquen.
Per l’Esperit Sant l’home rep les gràcies que el disposen a participar de la vida divina. Per la gràcia de la fe creiem que Jesús és fill de Déu que ens perdona els pecats i ens dóna la llibertat de fills de Déu. Aquesta llibertat és una disposició de l’ànima, intel·ligència i voluntat, que ens impulsa a estimar i fer el be.

“Jo sóc la porta, qui entra a través de mi se salvarà” diu Jesús......... ¿De què ens salva Jesús?.....

Creiem els cristians que el Crist és la porta de la salvació, ens perdona els pecats i pels seus mèrits ens fa germans seus,en dona la dignitat de fills de Déu, i ens fa hereus del Regne. Retrobada aquesta dignitat de fills de Déu, l’home viu la seva existència a la terra amb plenitud i felicitat i espera a la seva mort gaudir de la vida eterna en el si del Déu-Amor.

¿Que passa amb la multitud de no creients, o creients d’altres religions?..... ¿se salven?....

L’ acció salvífica de Jesucrist, amb i per mitjà del seu Esperit, s’estén més enllà dels confins visibles de l’Església i arriba a tota la humanitat. Parlant del misteri pasqual, en el qual Crist associa vitalment al creient a sí mateix en l’Esperit Sant, i li dona l’esperança de la resurrecció, el Concili Vaticà II afirma: “Això val no solament per als cristians, sinó també per a tots els homes de bona voluntat, que en el seu cor obra la gràcia de manera invisible. Crist morí per tots, i la vocació suprema de l’home en realitat és una sola, es a dir, la divina. En conseqüència, hem de creure que l’Esperit Sant ofereix a tots la possibilitat de que, en la forma per només Déu coneguda, s’associïn a aquest misteri pasqual “. (Declaració DOMINUS IESUS sobre la unicitat i universalitats salvífica de Jesucrist i de l’Església)