miércoles, 22 de diciembre de 2010

TEMA 5. LA VINGUDA DEL MESSIES.

EXPOSICIÓ:

DE L’ANTIC AL NOU TESTAMENT. CANT DE ZACARIES (Lluc 1, 67-79)

“Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel: ha visitat el seu poble i l’ha redimit;
fa que s’aixequi un salvador poderós a la casa de David, el seu servent,
com ho havia anunciat, de temps antic, per boca dels profetes.

Així ens salva, alliberant-nos dels enemics, de les mans dels qui ens volen mal,
mogut pel seu amor als nostres pares i pel record de l’aliança santa
que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que , sense por,
lliures dels enemics, li donem culte, amb santedat i justícia tota la vida.

I tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor
a preparar els seus camins, faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats.
per l’amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà un sol que ve del cel,
per il·luminar els que viuen a la fosca, a les ombres de la mort,
i guiar els nostre passos per camins de pau”.

Zacaries és l’espòs de la cosina de Maria, la mare de Jesús. Quan neix el seu fill, Joan, ple de l’Esperit Sant proclama aquest càntic. El seu fill Joan, anomenat el baptista, un temps abans que comenci la vida pública de Jesús, anuncia al poble l’arribada del Messies, predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, batejant amb aigua. (No confondre Joan el Baptista, cosí de Jesús, amb Joan el evangelista, apòstol de Jesús).

LA VINGUDA DEL MESSIES (La Paraula es va fer home) (Joan 1, 1-18)

“Al principi ja existia el qui és la Paraula, la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.Ell estava amb Déu al principi. Per Ell tot ha vingut a l’existència,
i sense ell no existiria res del que existeix. En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes.La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni, a donar testimoni de la llum,
a fi que, per mitjà d'ell, tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni .
Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present al món,
que per Ell ha vingut a l’existència, i el món no l’ha reconegut.

Ha vingut a casa seva i els seus no l'han acollit.Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu.No han nascut per descendència de sang, ni d’un desig carnal, ni d’un voler humà, sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres i hem contemplat la seva glòria: glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.


Joan dóna testimoni d'ell quan proclama: "És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi, em passa al davant , perquè existia abans que jo”.

De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia.Perquè la Llei va ser donada per mitjà de Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist.A Déu ningú no l'ha vist mai; el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat."

PER REFLEXIONAR:

¿ El Déu de Abraham, d’Isaac i de Jacob en la plenitud del temps decideix fer-se home?....

Déu, en el seu fill Jesucrist, vol il·luminar la foscor de la nostra vida, els nostres dubtes, els nostres neguits, omplint-la de llum. La llum de l’estimació, la pau i l’esperança.

¿Per què interfereix en la història de la humanitat?......

Déu es fa home, en Jesucrist, per descobrir-nos la seva veritable naturalesa: Déu és amor. Ens coneix pel nostre nom i ens estima des de sempre. Vol el nostre be, vol que siguem feliços aquí a la terra, i que ens reunim amb Ell al cel després de la mort.

Per la seva bondat i saviesa, va plaure a Déu, de revelar-se ell mateix i de fer conèixer el misteri de la seva voluntat: Vol fer els homes fills adoptius en el seu Fill únic. Així aporta una resposta definitiva i sobreabundant a les qüestions que l’home es planteja sobre el sentit i el fi de la seva vida.
(Catecisme 51,68)

¿No està privant de llibertat a l’home?....

La vida de Jesús és una interpel·lació a l’home, no una imposició. La seva resurrecció, l’aparició a uns quans deixebles durant uns 40 dies i la seva pujada al cel “discreta” deixa espai a la llibertat humana per creure o no en el testimoni dels deixebles.

Déu és un Pare que espera sense defallir a la vora del camí que el fill que marxà fora per dilapidar l’herència retorni casa. Déu, per amor, cerca l’home per redimir-lo de les seves faltes i retornar-lo al seu estat natural de fill estimat. (No el porta agafat de l’orella cap a casa, espera a la vora del camí).


El text de l’Evangeli de Joan, ens introdueix en la naturalesa de Déu. Pare, Fill i Esperit Sant....
Un sol Déu i tres persones ? ..... la Santíssima Trinitat?.....
¿quina es la naturalesa de Déu?......

Com diu l’últim paràgraf del text de Joan: “A Déu ningú no l'ha vist mai; el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat”.

Abans de la seva Pasqua, Jesús anuncia l’enviament de l’Esperit Sant als deixebles, que com a llengua de foc, o com a vent suau, habita en l‘ interior de l’ànima, l’enforteix, la il·lumina i la guia.

La persona del Pare, revelada per Jesucrist, el Fill, encarnat en Jesucrist, i l’Esperit de Déu, formen els tres angles de la personalitat de Déu. Un sol Déu, tres “persones” en comunitat amorosa que es revela a l’home.

Una imatge que pot apropar-nos al misteri de la Santíssima Trinitat és la del Sol. Cos estel·lar, que dona llum i escalfa. Crist, llum del Món, l’Esperit Sant que escalfa el cor de l’home...llum i escalfor que formen part i conviuen en el Sol, El Pare.


APÈNDIX. EL NOU TESTAMENT

NOU TESTAMENT

La segona part de la Bíblia cristiana, el Nou Testament, consta de 27 llibres, escrits la major part a la segona meitat del segle I, algunes cartes en el segle II. El tema central de tots és la figura de Jesucrist, que és mostrada des de diverses perspectives. El seu objectiu és anunciar el missatge cristià.

D’aquests llibres, quatre s’anomenen evangelis (la paraula evangeli significa “anunci de la bona notícia”) escrits per membres de les primeres comunitats cristianes o pels seus deixebles i s’atribueixen a: Mateu, Marc, Lluc i Joan (alguns del quals no van conèixer en persona a Jesús) .

Parlen de la vida de Jesús, jueu de naixement, fill de Josep i Maria, de la tribu de David, nascut a Betlem de Judà l’any 0 de la nostra era. La seva infància i joventut la viu a Nazaret, als 30 anys comença la seva “vida pública”. Durant 3 anys predica “la bona noticia” a Palestina. Finalment, per instigació de les autoritats religioses jueves, és condemnat a mort pel governador romà Ponç Pilat.

Mor crucificat en una creu, a mans dels soldats romans, en la muntanya del Calvari a les afores de Jerusalem, l’any 33 de la nostra era. Al tercer dia d’aquests fets, els deixebles van a buscar el cos de Jesús i es troben el sepulcre buit. Aquest deixebles donen testimoni que Jesús ressuscitat se’ls apareix durant 40 dies i puja al cel.

El llibre dels “Fets o Actes dels Apòstols” explica la vida de les primeres comunitats cristianes. Exposa què és l’Església i quina missió ha de complir.

Els altres llibres són cartes escrites pels apòstols, deixebles escollits per Jesucrist, a les primeres comunitats cristianes tractant l’esdeveniment cristià, la seva interpretació i la seva aplicació a la vida.

L’últim llibre del Nou Testament s’anomena “Apocalipsi” (la paraula apocalipsi significa “revelació”), atribuït a l’apòstol Joan, parla amb un llenguatge simbòlic sobre l’esperança del triomf del be sobre el mal i el triomf de la resurrecció sobre la mort.

---------------------------------------------

¿Què són els evangelis? (Mn. Rovira Belloso. Qui és Jesús de Natzaret)

“Els evangelis no són biografies de Jesús, tot i que contenen preciosos fragments i detalls significatius de la seva vida. Són la proclamació d’una Bona Nova inversemblant, però arrelada a la història, en un temps i en un poble, acreditada amb obres i paraules: aquest home que ha sortit de Déu i ha estat crucificat, viu per sempre en Déu, el seu Pare.

L’Evangeli és el record intens i proper, viscut i creient, de l’esdeveniment final de la vida de Jesús, és a dir, de la seva Resurrecció. És el relat pasqual expressat fins i tot en un ordre invers cronològic: Resurrecció, Mort i Passió de Crist Senyor. ”

---------------------------------------------
Tant el Nou Testament com l’Antic Testament estan formats per llibres, cada llibre està dividit en capítols i cada capítol en versicles. Si veieu l’abreviatura : (Is.1, 3-5) fa referència al llibre del Profeta Isaíes, capítol 1, versicles del 3 al 5. (Jo.2,5-8) fa referència a l’evangeli de Joan, capítol 2, versicles del 5 al 8.

viernes, 10 de diciembre de 2010

TEMA 4. HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ. ANTIC TESTAMENT II

EXPOSICIÓ:

ÈXODE .

El llibre de l’Èxode explica la sortida d’Egipte dels israelites guiats per Moisés, les primeres etapes del camí pel desert del Sinaí i l’aliança de Déu amb el seu poble.

MOISÉS. ALLIBERAMENT DE L’ESCLAVATGE D’EGIPTE.

A la muntanya de l’Horeb, en forma de bardissa que cremava i no es consumia, Déu s’aparegué a Moisès i li digué: He vist l’opressió del meu poble a Egipte, per això he baixat a alliberar-lo i portar-lo a un país que regalima llet i mel. T’envio al faraó, vés-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble. Amb el poder del meu braç us rescataré. Faré de vosaltres el meu poble i jo seré el vostre Déu.

La Pasqua. (La festa més important del jueus, on se rememora l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte).
El Senyor digué a Moisés i a Aaron: ”Preneu un anyell , un per cada casa, el degollareu al capvespre del dia 14. Després preneu la sang i poseu-ne als dos muntants i la llinda de la casa on us el menjareu.... Aquella nit travessaré el país d’Egipte i faré justícia contra els déus d’Egipte. Jo sóc el Senyor!. Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo com una festa de generació en generació”.

EL PAS DEL MAR ROIG.

El Senyor va dir a Moisés: “Ordena als israelites que es posin en marxa. I tú alça el teu bastó, estén la mà cap al mar i es partirà en dos, perquè els israelites passin a peu eixut pel mig del mar...” Els egipcis els van perseguir i van penetrar darrere d’ells al mig del mar, amb tots els cavalls dels faraó, els seus carros i els seus guerrers.

El Senyor digué a Moisés: “Estén la mà cap al mar, i que les aigües tornin sobre els egipcis, els seus carros i els seus guerrers”... Aquell dia el Senyor va salvar Israel de les mans d’Egipte.



ELS DEU MANAMENTS

A la muntanya del Sinaí, el tercer mes de la sortida d’Egipte, El Senyor cridà des de la muntanya a Moisés i li digué: “Si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles... sereu per a mi un reialme sacerdotal i una nació santa”.

“Puja a la Muntanya i estigues allí, que et donaré les taules de pedra, amb la Llei i els manaments que he escrit per a instruir als israelites” i Déu va donar al poble els deu manaments...

ELS PROFETES

Els llibres profètics recullen els discursos i advertències constants dels profetes (enviats de Déu) al poble i als seus dirigents perquè no s’apartin dels camins de Déu. El profeta actua com a guardià de l’aliança, denuncia situacions i anuncia la salvació. Al segle VIII aC destaca el profeta ISAÏES.

L’ESPERA D’UN MESSIES

(Isaïes 7): “Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d’acabar la paciència del homes, que voleu acabar també la del meu Déu?. Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir Déu amb nosaltres).

(Isaïes 9): “El poble que caminava a la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als que vivien en temps tenebrós. Tu, Senyor, els has multiplicat, els has omplert d’una alegria immensa”.

(Jeremies 31): “Venen dies, ho dic jo el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d’Israel i el casal de Judà. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares, quan els vaig agafar per la mà i els vaig fer sortir d’Egipte, aquella aliança, ells la van trencar. L’aliança que jo pactaré serà aquesta: posaré la meva llei en el seu interior, l’escriure en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Perdonaré la seva culpa, no em recordaré més del seu pecat.”

PER REFLEXIONAR:

El poble escollit per Déu, pateix l’esclavatge a Egipte........ ¿com havia arribat a aquesta situació?... ¿Déu l’havia abandonat?...

Tot i els prodigis que fa Moisés... el Faraó, amb el cor endurit, no deixa marxar al poble d’Israel.......... De vegades volem senyals clares i manifestes de l’existència de Déu.... però si tenim el cor endurit, sabrem veure-les? ..... En els aconteixements de la vida, potser el Senyor se’ns manifesta.......

Els cristians celebrem la Pasqua, en la que celebrem la resurrecció del Senyor Jesús. Així com la pasqua jueva celebra l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte, la pasqua cristiana celebra l’alliberament de l’esclavatge del pecat i de la mort.....

En el pas del mar Roig el Senyor dona una senyal clara, manifesta, al poble d’Israel..... poc temps desprès, no arriba a tres mesos, aquest poble fabrica un vedell d’or per adorar un altre deu.......
¿Es la naturalesa humana, poc constant en el seu sentiment, en la seva fidelitat....?

Els deus manaments. L’aliança del Senyor amb el seu poble.

Els tres primers parlen de la relació de l’home amb Déu (1.Estimaràs Déu sobre totes les coses; 2.No prendràs el nom de Déu en va; 3.Santificaràs les festes).

Els altres parlen de la relació amb el pròxim (4.Honora pare i mare; 5.No matis; 6.No cometis adulteri; 7. No robis; 8.No acusis ningú falsament ni menteixis; 9.No consenteixis desitjos impurs;10.No desitgis els béns del pròxim)

“Mestre, ¿que puc fer per obtenir la vida eterna?” va preguntar el jove a Jesús, i Jesús li va respondre “Si vols entrar en la vida eterna, guarda els manaments”

“Mestre ¿quin és el més gran manament de la Llei?” li va preguntar un fariseu a Jesús, i Jesús li va respondre “Estima el Senyor , el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest és el primer manament el segon li és semblant: estima al altres com a tu mateix”.

Mitjançant els profetes, el Senyor prepara el seu poble per a la vinguda del Messies....
¿Quin tipus de salvador esperaven? ... ¿Quina mena de salvació esperaven?......¿ Esperaven un cabdill que els retornés la dominació terrenal?

“Després que en altres temps Déu havia parlat als pares molt sovint i de moltes maneres per mitjà dels profetes, aquest darrers dies en ha parlat a nosaltres per mitjà del Fill” (Carta als hebreus 1, 1-2).

El Crist, Fill de Déu fet home, és la paraula única, perfecta i indispensable del Pare. En el Crist, el Pare ens ho ha revelat tot. Així, doncs, el Crist és mitjancer d’una nova aliança, perquè ha mort en rescat dels pecats comesos sota la primera, així els que son cridats reben l’herència eterna que els havia estat promesa (Carta als hebreus 9,15).